Tot esperant Friedrich Merz

Ja no hi ha cap mena de dubte. Els Estats Units de Donald Trump han canviat de bàndol. Ja no són els companys de viatge de la vella Europa, sinó que avui s’han convertit en uns autèntics enemics. La democràcia europea els fa nosa en el seu objectiu d’establir una aliança amb Putin, que no només servirà per a repartir-se Ucraïna, sinó que de ben segur significarà l’inici d’un expansionisme rus difícil d’avaluar en aquests moments.

La imatge del tàndem Trump-Vance humiliant Zelenski ha estat patètica. De ben segur que fins i tot molts republicans se’n deuen avergonyir, però no s’atreveixen a plantar cara a uns personatges que es comporten com uns autèntics energúmens i que tenen el poder dels diners.

La tancada de la Casa Blanca fou un autèntic muntatge televisiu que només tenia un únic objectiu que no era altre que el món s’adonés que hi ha un xèrif que mana i que pot fer allò que li doni la gana: des de ridiculitzar Zelenski per la seva manera de vestir fins a demanar-li una rendició sense cap mena de contrapartida, tot passant per un munt d’acusacions com la de culpabilitzar-lo d’una possible tercera guerra mundial. Fou un autèntic reguitzell de crits, pressions i acusacions a les quals va saber respondre amb un to moderat i amb prudència el líder ucraïnès. I no era fàcil, perquè en el vodevil s’hi afegiren periodistes afins del nou règim americà amb una actitud del tot despòtica.

Trump i Putin pretenen repartir-se a mitges Ucraïna. El primer vol el 50% dels seus recursos naturals i el segon annexionar-se les regions que ja ha envaït il·legalment. I com que Zelenski va plantar cara, el conseller de seguretat nacional, Mike Waltz, el va fer fora de la Casa Blanca sense analitzar cap dels documents que les dues delegacions havien redactat en els dies previs a la nefasta trobada protagonitzada pel tàndem Trump-Vance.

I en el rerafons de tot plegat hi ha Europa. L’agressió de Putin és l’intent rus d’apoderar-se d’una part del vell continent. I en aquest sentit Trump ja hi ha donat el vist-i-plau des del moment que no reconeix Von der Layen com a interlocutora i el secretari d’estat americà, Marco Rubio, cancel·là la seva trobada per motius d’agenda amb la comissària de política exterior de la UE, Kaja Kallas, quan la representant europea ja era a Washington.

 Tot aquest canvi d’escenari mundial obliga Europa a rearmar-se políticament i defensivament. Cal més que mai una actuació conjunta, malgrat que Trump prefereixi reunir-se individualment amb el president francès, Macron, o amb el primer ministre britànic, Starmer.

Des de diferents sectors es demana un lideratge europeu clar i aquest podria ser el del conservador, Friederich Merz. Europa més que mai el necessita no només perquè hagi rebutjat acords amb l’extrema dreta, sinó perquè ja en campanya afirmà que no es fiava de Trump i del seu comportament a l’OTAN. Dubtava que els Estats Units avui actuessin d’acord amb l’article 5, per la qual cosa no defensarien un soci en cas d’un hipotètic atac. Fins i tot recentment no ha descartat potenciar l’armament atòmic davant les amenaces de Trump.

 Això representa un gir impensable fa uns mesos. I Merz té una legislatura al davant amb una certa tranquil·litat si aconsegueix finalment pactar amb els socialdemòcrates. Al seu costat apareix el liberal Donald Tusk que des de Polònia rep provocacions constants de Rússia. És un veterà polític que fou president del Consell d’Europa i és molt respectat en els fòrums internacionals. De moment, el primer ministre britànic, el laboralista Keir Starmer, també fa pinya al costat d’un Macron amb massa problemes interns i amb data pròxima de caducitat. Tanmateix Pedro Sánchez és el líder socialista europeu més destacat, però el seu pacte amb Sumar el té lligat de mans i peus en polítiques de defensa.

En un marc com el present tot fa pensar que Friedrich Merz serà un dels homes claus per a marcar l’estratègia europea davant el posicionament actual dels Estats Units que pretén esgrimir la política de la divisió i del conflicte intern. Hom té la impressió que no només volen implosionar Zelenski des de dins del seu propi territori, sinó que pretenen desestabilitzar diferents països amb l’impuls de formacions ultres.

Subscriu-te per seguir llegint