Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Aquest article no s’ha escrit amb IA

Ja fa anys de les famoses frases d’Eudald Carbonell «L’espècie humana és imbècil» i/o «L’error més gran de la humanitat ha sigut la globalització». Però res, «narinan». No n’aprenem. Segueix passant amb la globalització (ara truncada per Trump, enlloc de per les esquerres), amb el canvi climàtic antropogènic, la digitalització, les TIC i Internet, i ara passarà amb escreix i més ràpidament amb la IA. Més ràpidament vol dir ja, doncs la velocitat de les innovacions tecnològiques amb IA avui és exponencial, i més quan la IA i moltes innovacions derivades d’aquesta s’han convertit en elements d’avantatge militar en l’actual cursa armamentista. Però deixem l’actual deriva militarista, que per cert amb IA, els atacs o sabotatges de falsa bandera estan servits, així com falses declaracions, fets o «acords» de governants suplantant la seva identitat.  

Les innovacions són ja diàries i la seva comercialització cada vegada més ràpida. Mai en la història de la humanitat s’ha embogit tant, prescindint del tan europeu principi de precaució que de ser un model al món, ja fa temps, anys, s’ha convertit en un «pongo» que quasi tots els països no saben on posar, on amagar o a qui encolomar. No cal buscar a Trump, Musk o Zuckerberg. No busquem enemics exteriors, l’enemic el tenim a casa. 

Es diu i repeteix, però sense èxit, que no estem dedicant el mateix esforç a les innovacions socials i humanes per fer més satisfactòria l’existència i la vida dels humans, el desenvolupament humà (inclòs l’índex IDH), el benestar social, emocional i la felicitat (inclòs l’índex IMF), i òbviament una societat justa amb un estat del benestar que creixi i no disminueixi. De fet, se’ns venen constantment els aspectes positius de la tecnologia amb aquests objectius, quan es tot el contrari. Els podem situar amb el famós 20/80, mentre se’ns amaguen els negatius 80/20. Amb un afegit i és que aquesta proporció val per a anteriors tecnologies, però no per a la IA, que ens porta al 90/10 i segons alguns tecnòlegs i creadors de la IA, avui crítics, al 99/1, vaja que els riscos són en si la mateixa tecnologia, doncs el seu nivell de disrupció és tan elevat o si volem dir-ho tan «estratosfèric», que molt aviat, en 1 o 2 anys, la traducció de riscos a impactes ja serà un fet. No amb 10 o 20 anys en què han emergit els riscos de l’anterior revolució tecnològica, digital, mòbil, biològica, robòtica, que ara es realimenta amb la IA.    

Seguim amb la mateixa narrativa de sempre, que pel que sembla s’ha venut tan bé que quasi tothom se la creu. Allò de que «la ciència i tecnologia no són dolentes en si mateixes, sinó que és el seu mal ús el que les fa perilloses». Un mantra que amb la IA hauríem per fi de qüestionar i despertar.

És sorprenent que hi hagi tan pocs intel·lectuals, analistes, científics o sociòlegs, per no dir les Comissions de Bioètica dels parlaments (allà on n’hi ha) o Càtedres de Bioètica, públiques i privades, europees, espanyoles i catalanes, que amb el seu clamorós silenci, estan beneint aquest desastre anunciat per creixents autors, experts i analistes. És evident que fa 100 anys, quan el gruix de les innovacions venien de particulars, comunitats locals, científics, inventors, alguna petita empresa o universitat, i tenien com a objectiu un avenç social de clara utilitat pública, no hi havia cap problema amb l’ús de la innovació. Però quan avui el 90% de les innovacions venen de centres de recerca privats, d’empreses privades i d’aquestes, el 99% de multinacionals, no es pot afirmar ja el mateix. Seguir pensant que aquestes no persegueixen el lucre és una idealització del tot innocent. No són ONGs i les grans multinacionals tecnològiques, encara menys. Per tant, avui, tota innovació tecnològica està «pensada» i dissenyada per donar guanys milionaris a una oligarquia, encara que això porti perjudicis per a la salut, el medi ambient i el planeta. Ara amb la IA, la mateixa vida humana i la humanitat.  

No n’aprenem. A cada innovació ja hi ha cua per gaudir-la. Pel que sembla, la intel·ligència humana no té futur, ja que la combinació que estem fent entre estupidesa humana i intel·ligència artificial encara agreujarà més els problemes, i més a Catalunya, on l’esnobisme fermentat a BCN i importat per tota Catalunya, com sempre, està fent possible una nova fugida endavant. Fugir, no sigui que el que tenim a tocar ens posi enfront del mirall per no saber gestionar-ho. O per haver de reconèixer que tenim enormes dèficits socials encara no resolts. Per contrast, si ja avui hi ha drons que llencen drons per destruir drons, robots que fabriquen robots, o robots humanoides amb forma humana, pell i músculs sintètics, què passarà quan arribi (és imminent, 1-2 anys) la singularitat tecnològica, o sigui la irrupció del domini de la màquina amb IA sobre l’home?! Segons Sam Altman, CEO d’OpenAI i creador de ChatGPT, «no hi ha búnquer on amagar-se si la IA queda fora de control».

Si tot això és greu, més ho és que s’oculti que allà on la IA s’està estenent, el consum d’aigua dels servidors de les tecnològiques està augmentant un 20%, i l’emissió de CO2 un 15%!! És a dir, mentre ens estem barallant (alguns) per la disminució de combustibles fòssils i l’estalvi d’aigua, altres obren negocis d’alt impacte ambiental, i altres aposten per les nuclears altre cop, per la quantitat d’energia que es necessitarà aviat per a l’economia de guerra en la que ens volen fer entrar.  

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents