Normalitat a Rodalies

La meva filla ja ha tastat la normalitat de Rodalies. Quan tenia dos anys vam decidir anar en tren fins a Colera. Era un trajecte fàcil per anar a la platja, ja que l’estació està a tocar. Al viatge d’anada vam esperar uns vint minuts perquè el tren anava tard. Ella, emocionada per poder pujar en un tren, no va notar el retard. Només anava preguntant «ja arriba?». La tornada va ser pitjor. Unes tres hores esperant en una andana en un lloc on hi ha poc més que una marquesina, edificis abandonats, uns altaveus inutilitzats i cap punt d’informació ni en papers ni en cap pantalla. No teníem cap explicació sobre què passava ni per què no arribava el tren a l’hora marcada. Ni a la següent. Quan trucaves, només deien que no hi havia programat cap tren per molt que tu diguessis que als horaris hi havia dos trens previstos. Buscant per Internet vam acabar trobant que a la comarca de la Selva hi havia un tren a tocar de la via i que la circulació de trens estava aturada entre Girona i Barcelona. Nosaltres anàvem a Girona. Ningú ens deia que tampoc circulaven entre la frontera i la capital gironina, tot i que suposadament no sortien perquè acabarien tots aturats a la via un darrere l’altre. Aquesta va ser la primera experiència amb la normalitat de Rodalies de la meva filla. Tres hores en una andana sense informació.

Pacte 'in extremis' entre Adif, Renfe i el Govern per posar més personal davant el caos ferroviari

Aquests dies, els usuaris tasten més normalitats: retards, gent caminant per les vies, atacs d’ansietat, sostres que cauen... Res no canvia des de fa anys i panys. En un país mig normal hi hauria protestes, manifestacions massives, etc. Però aquí les guardem per a altres qüestions.

Que ho solucioni qui ho hagi de solucionar d’una vegada. No és culpa de la consellera Sílvia Paneque, però ara és qui està al volant i pot acabar atropellada en la seva cursa per accedir a l’alcaldia de Girona. Com Lluc Salellas està essent engolit per les escombraries.

Subscriu-te per seguir llegint