La indecència durant l’emergència

L’amenaça semblava llunyana i difusa. Poc concreta, gairebé irreal al principi. Però, gradualment, les notícies que arribaven eren més preocupants, sobretot per l’abast territorial del desastre. Era evident que, malgrat els missatges de les autoritats, hi havia motius per preparar-se. La població mundial no va tenir més remei que familiaritzar-se amb el significat i les conseqüències d’una pandèmia. La dimensió i la gravetat eren màximes. I la covid-19 va castigar les comarques gironines amb una duresa inusitada. Cinc anys després de l’esclat del coronavirus, els representants públics, els professionals sanitaris i de serveis essencials i tota mena de col·lectius i ciutadans constaten que el cop a la demarcació va ser tan cruel que calia aprendre per perfeccionar allò que ja es feia bé i millorar allà on hi havia marge.

Resulta dolorós recordar aquells mesos per l’angoixa, les privacions i la incertesa, però sobretot perquè encara avui hi ha damnificats amb problemes de salut o seqüeles i perquè el nombre de víctimes va ser elevat. L’emergència mundial va activar igualment alguns dels comportaments més miserables, com van demostrar els empresaris i polítics corruptes que es van enriquir distribuint material defectuós o productes amb preus indecents. També es va constatar amb la manca d’ètica d’aquells càrrecs que van abandonar la població més vulnerable, per exemple, la gent gran de les residències, perquè volien exercir una suposada «llibertat» que, en realitat, consistia a sortir de canyes per barris com el de Salamanca a Madrid.

Subscriu-te per seguir llegint