Sempre desinformen els altres

La revista Capçalera, del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ha dedicat la seva edició del mes de febrer a analitzar la creixent desinformació en els mitjans de comunicació, el que coneixem amb l’anglicisme de fake news. En l’article editorial, signat pel degà del Col·legi, Joan Maria Morros, podem llegir que «la millor manera de protegir el bon periodisme del mal que intenta fer la desinformació és la defensa de la nostra feina, d’un ofici exercit amb el rigor i la potència que ofereix l’ètica periodística», reflexions que, per descomptat, comparteixo plenament. Tractant-se d’una publicació dels periodistes catalans, el normal seria que analitzés en profunditat els cabassos de desinformació que aquests últims anys han ofert un elevat nombre de mitjans del nostre país, començant pels de titularitat pública, amb motiu del procés independentista. Doncs, res més lluny de la realitat. Abans d’arribar a les pàgines del dossier informatiu titulat «L’epicentre de la desinformació», ja s’encarrega el mateix degà del Col·legi de deixar-nos clar que la seva preocupació no és la Catalunya que ha comprat la falsedat del relat independentista, sinó «escenaris com el de la dana al País Valencià o el dels incendis a Califòrnia són el camp adobat perquè alguns es dediquin a escampar mentides i desinformar».

Segons el reportatge de la revista Capçalera, la dana de València «posa en evidència la circulació de mentides en catàstrofes i com la manca de mitjans locals dificulta una bona cobertura», afirmació que es basa, pel que es dedueix, en un article del sotsdirector del diari Ara, David Miró, publicat el 4 de novembre, segons el qual un dels problemes seria la manca d’un ecosistema comunicatiu propi del País Valencià: «Els índexs de lectura dels diaris són molts baixos», va escriure. Això sí que és desinformar de debò! València té, des de fa dècades, dos diaris regionals molt potents, com són Levante-EMV i Las Provincias, que pertanyen, respectivament, a dos dels grans grups de comunicació de l’Estat, Prensa Ibérica i Vocento. Castelló de la Plana, amb El Periódico del Mediterráneo, i Alacant, amb Información, també tenen dos històrics diaris amb una gran influència i penetració en els seus territoris. L’edició digital del diari Levante-EMV va tenir una mitjana de 549.826 lectors cada dia el passat mes de novembre, el de major intensitat informativa sobre els aiguats. El 3 de novembre va assolir un rècord amb 1.450.323 usuaris únics. Per tant, ni manca de mitjans locals, ni índexs de lectura baixos, tot el contrari.

S’ha de ser molt hipòcrita per acusar els altres de desinformació quan a Catalunya un elevat nombre de mitjans i periodistes van contribuir a difondre totes les falsedats del procés, des que el referèndum seria vinculant i que es proclamaria la independència, fins que existiria un reconeixement internacional o que les empreses no marxarien. N’hi va haver per donar i per vendre, però, com diu el refrany, «a tots dona consell que no té per a ell». Aquesta mateixa publicació que analitza les suposades desinformacions valencianes va mirar cap a un altre costat quan, des de l’emissora pública de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas va protagonitzar la gran notícia falsa del procés el dia 27 d’octubre de 2017: «Bona tarda, ciutadanes i ciutadans de la República catalana. Catalunya ha vulnerat el marc constitucional, ha trencat amb el règim del 78. Són dos quarts de sis de la tarda, i el Parlament ha votat. Catalunya s’ha constituït en un estat independent i sobirà de dret, democràtic i social en forma de república. Viurem en directe a la plaça de Sant Jaume i arreu del país la celebració als carrers del naixement de la república catalana». És la mateixa ràdio pública en la qual els responsables del programa que va difondre la setmana passada la falsa notícia que la causa de la separació matrimonial del porter del FC Barcelona, Ter Stegen, era una infidelitat de la seva dona han confirmat, amb la seva resposta, que els és igual donar informacions falses: «Des del Que No Surti d’Aquí (nom del programa), volem deixar clar que no expliquem notícies amb vocació periodística», han escrit en un comunicat, després que Ter Stegen els fes sortir els colors, i es queden tan amples. M’agradaria saber en quin moment de la nostra història, els catalans, o una part, ens vam creure que érem els millors i, per tant, estàvem cridats a alliçonar a tot el món, ignorant que a casa nostra la feina està per fer.

Subscriu-te per seguir llegint