Fainé marca el rumb

Des de fa molts anys sempre he estat amatent a tot allò que afecta a La Caixa, ara CaixaBank. No només com a client, sinó com un ciutadà que veu una entitat financera que no ha permès la seva politització i que ha actuat en general en defensa del seu negoci i del progrés del país.

Com a client a inicis del 2017 vaig decidir traslladar els meus estalvis fora de Catalunya. Per diferents motius l’elecció fou una sucursal de CaixaBank a Osca, per les meves vinculacions amb el Pirineu Aragonès. Em va doldre i per molt que un delegat de l’entitat a Banyoles em volia fer veure que m’equivocava, decidí no tirar enrere: la decisió era ferma. Ho vaig comunicar al llavors director general de la Fundació La Caixa que en aquells moments ho comprengué perfectament: no em va discutir la decisió. Al final no abandonava La Caixa, sinó que traslladava a Osca els diners. Al cap d’un parell de mesos CaixaBank anunciava el seu canvi de domiciliació: la seu seria a València.

El meu propòsit no buscava cap explicació de ningú. Jo no creia en el procés. Sabia que la independència era impossible i no confiava gens ni mica en uns líders que tenien els ciutadans de bona fe ben enganyats. Això sí, es parlava de nacionalitzacions, d’assemblees populars al marge de les institucions, etc., etc. Eren uns termes i jocs de paraules propis de la CUP i que no compartia gens ni mica i que fins i tot avui no entenc com antics companys de Convergència els van fer i els continuen fent la gara-gara. Era conscient que tot aquell enrenou no portaria res de bo i prova d’això és que davant la inseguretat jurídica més de 4.500 empreses traslladaren les seus fora de Catalunya.

Una situació que s’ha mantingut fins ara. Els governs de Torra i Aragonès no oferiren prou confiança per a revertir una crisi que empobrí el país de tal manera que el creixement de Catalunya fou inferior a la mitjana estatal. Va ser en aquell moment que la Comunitat de Madrid es posicionà en el lideratge econòmic davant l’alarmant pèrdua del PIB per habitant de Catalunya.

Han passat vuit anys des d’aquell fatídic 2017. I és ara quan la Fundació La Caixa i Criteria -que exerceix un gran poder en les elits empresarials, al mateix temps que l’Obra Social que finança aquesta societat hòlding arriba als 600 milions d’euros- anunciaren el seu retorn a casa nostra. Setmanes abans ho havia fet el Banc de Sabadell que té l’amenaça d’una OPA del BBVA que en aquests moments només pot salvar el tàndem Sánchez-Illa.

Però en aquest camí cap a la normalitat hi ha jugat un paper fonamental Isidre Fainé. És un dels homes més influents de Catalunya i que passa pràcticament desapercebut. Això sí, actua amb mà de ferro i no li tremolen les cames quan ha de prendre decisions. Per cert, unes decisions que sempre són en benefici dels seus accionistes i del país.

La Caixa sempre ha actuat amb professionalitat i l’entitat s’ha salvat de la seva politització. I a més a més s’ha sabut aïllar dels conflictes entre partits, cercant acords amb el govern de torn deixant al marge el seu color. Per cert, això encara no ho ha acabat d’entendre el líder de l’oposició, Núñez-Feijóo.

Fainé, amb la seva decisió, fa una aposta molt concreta en favor de Catalunya. Com sempre, s’avança al futur i el retorn de la Fundació La Caixa i Criteria obre la porta a moltes empreses que poden seguir el mateix camí. Tanmateix és un reconeixement a l’estabilitat i a la confiança que han de permetre recuperar el temps perdut en el procés. Si les polítiques de la Generalitat són capaces de reforçar l’entesa entre els sectors públic i privat, Catalunya tornarà a ser capdavantera entre les regions europees més potents. I en aquest sentit l’aportació d’Isidre Fainé haurà estat fonamental i ho ha fet des del rigor i la discreció. Com sempre, marca el rumb, no només a Catalunya sinó també a Espanya i sinó només cal recordar l’entrada de Criteria a Telefònica -una empresa del tot estratègica- com a primer accionista. Com molt bé diu aquest directiu empresarial de màxim nivell: «El bé no fa fressa i la fressa no fa el bé».

Subscriu-te per seguir llegint