Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Girona

Cinquanta-tres dies d’infern a l’alcaldia

La presentació del llibre d'Albert Ballesta, aquesta setmana.

La presentació del llibre d'Albert Ballesta, aquesta setmana. / David Aparicio

Albert Ballesta ha escrit un llibre. Un llibre que es titula 10 anys menys 53 dies. Quan el vaig tenir a les mans, en un primer moment no vaig entendre el títol. Però quan vaig llegir el resum de la contraportada, vaig saber què volia dir l’exdirector d’Interior, exalcalde de Girona i actualment cap dels serveis de Jocs i Espectacles de la Generalitat a les comarques gironines. Deu anys al capdavant de la direcció territorial d’una de les conselleries més apassionants, també difícils, i 53 dies a l’Ajuntament, exercint d’alcalde i intentant («intentar», perquè això és el que va poder fer) forjar un futur. Cinquanta-tres dies que es van convertir en un infern i que relata amb pèls i senyals, sempre segons la seva visió personal, amb primera persona i sense estalviar retrets a uns i elogis a uns altres.

No conec personalment Albert Ballesta. L’he tractat en comptades ocasions, però me n’han parlat molt, especialment des del moment que Carles Puigdemont va decidir que havia de ser el seu substitut a l’alcaldia. Haig de dir que el llibre serveix, en part, per conèixer-lo; s’hi despulla, explica les experiències amb sinceritat, fins i tot aquelles en les quals la prudència li aconsellaria contenir-se. Potser no diu tota la veritat, però els fets que explica molt probablement són certs, sinó del tot, gairebé. Només com a exemple d’aquesta sinceritat, Ballesta relata amb prou detall el dia (23 d’octubre de 2017) que va saber que aquells que havien dirigit el procés independentista no tenien cap alternativa.

Explica que el conseller Joaquim Forn va convocar el Consell de Direcció: «Estava molt seriós i va començar la seva intervenció dient que s’acostava el final, que potser a finals de setmana hi hauria una declaració d’independència més simbòlica que efectiva, i que l’Estat aplicaria el famós article 155 de la Constitució per intervenir l’autonomia». A la pregunta de Ballesta de si el Govern tenia un «pla B secret per proclamar la independència», la resposta de Forn és: «Res de res, Albert, aquí no hi ha pla B ni res que se li assembli. Cap país ens reconeixerà». L’autor es podria haver estalviat aquest passatge? Uns pensaran que sí, d’altres que no, però aquest és el seu tarannà.

Una obra que té dues parts molt diferents. La del pas per la direcció d’Interior, on relata tot allò que va viure i que va haver de gestionar, amb històries que ens porten a fets que nosaltres, els periodistes que en aquells moments ja exercíem, recordem amb facilitat i que és interessant perquè ens ensenya com es viuen des de dins els incendis, els crims, el món de la droga, els accidents, el 9-N i l’1-O, o fins i tot els suïcidis. La segona part, probablement la més morbosa, ho reconec, és la que defineix els 53 dies a l’alcaldia. Prop de dos mesos amb il·lusions i decepcions, suports i traïcions, pocs èxits i un gran fracàs. Albert Ballesta distingeix molt bé els «amics», diu que en té molts i ho recorda insistentment, d’aquells que tot i no qualificar-los com a enemics, deixa molt clar que ho són. Aquells que considera que van ser els culpables que no pogués exercir l’alcaldia fins a final del mandat, aquells que li van fer la vida impossible fins a obligar-lo a plegar, aquells que no van pair des del primer moment que ell fos l’escollit. En definitiva, aquells que, sense escrúpols ni donar-li cap oportunitat, només van treballar perquè marxés.

Ballesta té raó en part perquè no només els enemics són culpables. També ho van ser alguns «amics». Ell mateix n’és un, perquè no va saber veure on es ficava, va actuar amb excessiva bona fe i no va saber gestionar els elements que tenia a la contra. L’altre, el seu gran avalador, que no va saber veure que l’operació de posar el número 19 de la llista a l’alcaldia no podia sortir bé de cap de les maneres. Puigdemont tampoc el va poder salvar, ni fa la sensació llegint el llibre que hi destinés grans esforços. Entre tots, ell, els amics i els enemics, van provocar la caiguda d’un alcalde que només ho va ser 53 dies, que se li van fer un infern.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents