Més enllà del turisme que ens arriba

Quan a la nostra infància ens acompanyaven a Sant Pere de Rodes veiem una pura ruïna, la sobirania de l’heura i la sargantana, tot amagant el monument. Un altre dia, allò mateix, al castell de Montsoriu i molts altres monuments: paisatges en sinistre total. Durant dècades aquells nens ens vàrem preguntar per què ens «ensenyaven» aquells llocs. Quan aquest país va entrar a la fase de recuperació hem sigut testimonis de l’estima d’un patrimoni, que ara tenim com a herència ben treballada. Doncs sí, fer-nos veure aquell abandó tenia un valor educatiu.

El patrimoni que ara ens fa sentir-nos orgullosos ha fet venir molta gent per motius diferents, des d’uns estudis d’alta ciència fins a la recerca de la millor gastronomia. Turisme és moure’s i veure món; la modernitat sap posar esquers per a la pesca de turistes. El turista pot ser el passavolant, distret, que porta pressa per anar a dinar (potser comprarà una postal, si la busca). Després hi ha la categoria de visitant, ja ben obert al coneixement de les realitats que visita: comprarà un llibre referent a Girona (que el buscarà i el trobarà) i potser compraria una reproducció d’una escultura de Fidel Aguilar si a la ciutat hi hagués un establiment que hi pensés.

De la distinció entre un turista i un visitant van néixer els «Centres d’interpretació»: oferir més informació. Les entranyables Oficines de Turisme fan un excel·lent servei al turista que porta pressa i una possible superficialitat; se li ofereix aquell fulletó d’excel·lent presentació, i que ja el fan de fàcil lectura. Però el visitant que arriba per «saber-ne més» no en té prou amb la propaganda que ha recollit. Per a satisfer el vertader visitant, neix un nou concepte: el Centre d’interpretació; d’aquest model s’han anat obrint diversos centres a comarques gironines; la seva diversitat de temes ja és ben explicativa: Centre d’interpretació Els indians, situat a Begur; La natura, al castell de Lloret de Mar; un dedicat als volcans, a Olot; el compte Arnau té un centre a Sant Joan de les Abadesses; Sant Joan les Fonts n’acull un dedicat al territori; el Dipòsit de can Mario és a Palafrugell; el medi ambient és contemplat a Queralbs; a Tossa, els fars; l’estany de Banyoles té un centre a la capital de la comarca; a Ripoll hi ha el dedicat al seu monestir.

Contemplant l’eficàcia d’aquests centres ja oberts cal dir amb veu ben alta que seria ben merescut un «Centre d’interpretació de la ciutat de Girona». Un espai generós podria mostrar els diversos motius que interessen al visitant: història, arqueologia, art, gastronomia, educació, festa, esport, comerç, paisatge, vida cívica i etc. Ben mirat, el Centre d’interpretació de la ciutat de Girona ja faria un servei cultural de primer ordre a la pròpia ciutadania, servei que antigament es trobava (a petita dosi, és clar) i s’agraïa a les dues sales de l’antiga biblioteca de la rambla de la Llibertat.

De la funció educativa del futur centre, els primers beneficiaris en serien els propis ciutadans, que hi podrien trobar una informació puntual de cartellera i una sala d’exposició de l’obra artística local, un aparador de l’artesania local i molts més temes, dels que sempre cohesionen una ciutat.

Tambors llunyans de veus autoritzades han començat a somniar Girona, per a l’any 2100. Tot un repte. Si la ciutadania hi és convidada, som-hi, amb el fanalet ben encès. Un altre dia –abans del 6 de gener– ja posarem la carta en net.

Subscriu-te per seguir llegint