L’absolució de qui va canviar cinc vegades de versió

Dani Alves, absolt del delicte d’agressió sexual pel qual va ser condemnat. Ara, diu el Tribunal Superior de Justícia que per insuficiències probatòries, dèficits valoratius, contradiccions i «la manca de fiabilitat» (que no credibilitat) del testimoni de la denunciant.

Recordem. La víctima de Dani Alves va ser qui tenia por de denunciar per ser ell qui era. Va ser la que va rebutjar cobrar indemnització perquè temia que diguessin que era una aprofitada. Va ser la que va sentir com els advocats qüestionaven el flux vaginal. Va ser la que va veure Alves netejar la seva imatge amb una entrevista a premsa. I va ser la que va patir un muntatge en vídeo a xarxes socials, difós fins i tot per la mare d’Alves, per desacreditar-la. Ara, els pitjors temors de la víctima es confirmen. En la nova decisió sorprenen algunes afirmacions i alguns oblits de la sentència de l’Audiència de Barcelona.

1. Com s’assenyala la credibilitat del testimoniatge de la víctima i no s’esmenta un Alves que va canviar cinc vegades de versió? La primera, que no la coneixia. La segona, que la va veure al lavabo. La tercera, que ella va voler fer de sobte sexe oral. La quarta, que ja hi va haver penetració, perquè hi havia les proves d’ADN, però que era consentit. La cinquena, que les seva restes no van arribar pel seu desig, sinó que anava begut. També va canviar tres cops d’advocat.

2. Com s’assenyala la credibilitat de la víctima quan l’Audiència va ser rotunda en indicar que el seu testimoni era «coherent i persistent»? I que hi havia proves com les lesions d’ella als dos genolls per la violència d’Alves, el comportament després del succés i les seqüeles psicològiques. Tampoc va registrar cap ànim espuri ni circumstància que permetés dubtar d’algun interès ocult. L’Audiència va subratllar que cap insinuació prèvia no és carta blanca a qualsevol abús o agressió posterior. A més que la llei no vulnera la presumpció d’innocència.

3. Si ara el Tribunal Superior diu que una cosa és la credibilitat, una creença subjectiva, davant de la fiabilitat, on queda el valor del testimoniatge i les proves forenses? Si se la posa a ella en dubte, en tot, fins i tot testimonis, com ho fem a partir d’ara? Portem al costat un notari perquè registri la nostra violació, tot i ser un fet que passa en privat? Jo em pregunto. Aquest tipus de raonaments sobre la credibilitat i la presumpció d’innocència dels acusats, per què no els llegim mai quan es tracta de la denúncia d’un home per robatori?

Absolució no significa innocència, sinó que no hi ha proves suficients per a la condemna. Però què ha passat aquí? Tenim una nova resolució plena d’interpretacions amb matisos molt delicats. El que sí que tenim segur és més calvari per a ella fins que arribi al Suprem. El TSJ està convençut dels raonaments, però espero que siguin conscients de les possibles conseqüències del seu nou criteri. Que això és un fre escandalós per a futures víctimes. Després, si us plau, no preguntin per què les dones no denuncien.

Subscriu-te per seguir llegint