Dutxar-se a la platja?

Una de les restriccions que es varen imposar per pal·liar els efectes de la sequera d’aquests darrers anys va ser la supressió de dutxes a platges i cales. El que en el seu moment havia estat un reclam per part dels municipis que en varen instal·lar, un equipament més de serveis turístics, va desaparèixer de manera radical a tot el litoral. La Costa Brava Sud (Blanes, Lloret i Tossa) no en va pas ser cap excepció.

Ara, amb les generoses pluges de febrer i març i l’aixecament de les restriccions, ha reaparegut la polèmica entre els partidaris de tornar-les a posar i els que ho deixarien com està, per sempre. No sé si hi havia molts turistes o visitants de cap de setmana que escollien (escullen) una o una altra platja pel fet que tingués serveis de dutxa. Més aviat vull pensar que no, que és la suma d’altres factors el que fa que una cala o una platja resulti atractiva o no: l’accessibilitat, la facilitat i gratuïtat o no d’aparcament, la netedat de la sorra, la netedat de l’aigua, que tingui servei de bar, «xiringuito» o similars, la presència de socorristes, les plataformes per a persones amb mobilitat reduïda, les cordes i boies d’accés a l’aigua per a gent gran, la sobre-ocupació d’espais comuns per a concessions i serveis privats lúdics (para-sols, gandules, caiacs, patins...)

El que és indiscutible és que, un cop escollida la platja en base a alguns dels condicionants esmentats si, a més, tenien servei de dutxes, alguns les utilitzaven i altres no. Alguns amb mesura i altres no. Alguns amb civisme i altres no. Havia esperat llargues estones -per treure’m la sal- mentre algú engegava el dispositiu d’autoregulació del raig quatre o cinc vegades. També perquè, després de dutxar-se, altres aprofitessin per banyar les seves mascotes. I fins hi tot havia vist gent ensabonar-se i esbandir-se. Una dutxa domèstica completa!

Ara per ara, em decanto perquè les dutxes no tornin a les platges. No pas de manera absoluta i radical. Si hi tornen que sigui amb algun sistema de peatge. Qui les utilitzi que pagui, 0,50 cèntims o 0,60 o 1 euro per un temps curt, però suficient que li permeti treure’s la sal. Servei de dutxes, sí, però de pagament. Un pagament petit, assequible i dissuasiu pels qui abusin d’una manera o altra del servei.

A propòsit de treure’s la sal, tot i no haver-hi unanimitat, hi ha experts, entre els quals reconeguts dermatòlegs, que pensen que la impregnació i permanència de la sal marina sobre la pell té efectes saludables. Alguns èczemes, atòpies, dermatitis... en serien beneficiaris. 

Malauradament i massa sovint, el que no es paga no es valorat. L’aigua és un bé escàs i preuat que d’aquí a pocs mesos, o pocs anys, gairebé amb tota certesa, ens tornarà a fer patir. Tot i que no queda massa lluny l’horitzó de l’any 2030 , que és el termini que la Generalitat s’ha fixat per disposar de prou dessaladores perquè els ciutadans no haguem de dependre de l’aigua que cau del cel, de moment, encara hauríem de persistir durant una bona temporada (sempre?) en criteris d’ús racional i/o d’estalvi. 

Subscriu-te per seguir llegint