Castell de Corall

Que ningú s’espanti, la col·laboració d’avui solament va dels nostres amics de quatre potes. Res a veure amb l’Homo sapiens. Només faltaria.

Un dia del mes de novembre -pels vols de Sant Martí- dels anys seixanta, a la plaça de Braus -popularment coneguda com a plaça de Toros- el seu propietari, el plorat i admirat Sr. alcalde veterinari de professió- va organitzar en el «Coso» a on es practicava amb èxit «el arte de Cúchares» la matança del porc. Recordo que va invitar a la gran majoria dels artistes locals, Emilia Xargay, Torres Monsó, Jesus Portas, entre molts d’altres i diferents estaments oficials. La diada va esdevenir tot un èxit. Però ai! No per mi; els maldecaps i malentesos que em va portar! Fins al punt que tota aquella història podria acabar amb els meus ossos al calabós. I si no va ser així va ser per miracle… M’explicaré.

L’endemà per antenes de La Veu de Girona, amb tota la bona fe del món vaig anunciar a bombo i platerets, «ayer tuvo lugar en la plaza de toros de Girona, la muerte del cerdo del Sr. alcalde» i vaig afegir «el acontecimiento fue todo un éxito y fue muy celebrado por todos los presentes que lo pasaron en grande». Als cinc minuts es va presentar a l’Emissora una dotzena de policies, amb unes intensions, tot s’ha de dir, no gaire amigables. Tot el contrari. Sort en vaig tenir del Sr. Paniagua que em va defensar a capa i espasa. Estic segur, completament segur, que de no intervenir, encara estaria ple de cadenes purgant la brometa als calabossos municipals.

En aquest affair es van donar moltes circumstàncies que no posaven «llum sobre la foscor». La casualitat que el propietari de la Plaça de cognom Alcalde, ho va capgirar tot. Al final tot es va aclarir, però en poden creure si els dic que vaig estar moltes setmanes sense provar un mos ni un bocí de porc. n

Edward Leedskalnin (1887-1951), va ser un excèntric emigrant letó als Estats Units i un escultor amateur, que va construir pels seus propis mitjans el monument avui dia conegut com a «Castell de Corall», a Florida. Parc temàtic d’inspiració romàntica i astronòmica al que el mateix Edward va batejar l’any 1923 amb el nom de «Parc de la Porta de Roca», que feia referència a la gegantina porta giratòria de 9 tones que donava accés a una zona del recinte. En l’actualitat tot el complex és conegut com «Castell de Coral».

Treballant sol i de nit amb una llanterna, finalment, va extreure i va esculpir al voltant de 1000 tones de corall en les formes més variades a tot el seu castell, incloent parets, mobiliari, una lluna creixent, una font d’aigua, i un rellotge de sol. Edward va anomenar el monument «Parc de la Porta de Pedra». Amb eines rudimentàries, manejava forces i energies que desconeixem. Com ho va fer? Sense cap maquinària per moure blocs de corall de 15 tones cadascun. El bloc més gran pesa 30 tones. El material que Edward va triar i va utilitzar per construir la seva monumental obra, era roca coral·lina.

Va publicar quatre fullets que tracten de les seves teories sobre el magnetisme, detallant les seves teories que fan referència a la interacció de l’electricitat, el magnetisme i el cos humà. Leedskalnin mantenia que tota la matèria està sotmesa al que ell va nomenar «imams individuals». Edward es vanava d’un coneixement matemàtic secret i presumia quan afirmava haver descobert el mètode emprat per a la construcció de les piràmides. Coneixements secrets sobre l’antigravetat? Comença la llegenda de les pedres de corall voladores. n

Subscriu-te per seguir llegint