Noranta-quatre milions

Noranta-quatre milions d’euros per a això. Noranta-quatre milions d’euros de límit salarial per arribar a sis jornades del final de lliga amb l’aigua al coll i sense saber on agafar-se per pensar que el descens es pot evitar. Noranta-quatre milions per no haver trobat substituts a Aleix Garcia, a Couto o a Dovbyk. Noranta-quatre milions per haver sumat 6 de 39 punts en una segona volta infumable, que ho hi ha per on agafar-la. I si preguntes al tècnic per què el Girona s’ha fos, no ho sap, o no ho vol o no ho pot explicar.

El balanç d’aquest 2025 fa pena i por. Dos triomfs, contra l’Alabès i els Las Palmas, i encara de miracle, i empats amb el Celta, el València i l’Espanyol. Fa setmanes que aquest equip no juga a res, però ningú ha canviat res. I ja hi som pel tros, ara sí, el Girona de Champions i el dels noranta-quatre milions és oficialment candidat a baixar. Un èxit de gestió i més venint d’aquell altre fracàs amb Eusebio i els seus tres de trenta punts en les últimes deu jornades de campionat. No ho dic jo, ho va dir Quique Cárcel: «els burros hem sigut nosaltres, que ho teníem i ens ho hem deixat perdre». Doncs això.

Cada partit del Girona és pitjor que l’anterior. Ho veu tothom. El dia de l’Alabès, que era una final, i on fins i tot l’empat valia, ni això es va poder salvar.. I ahir el Betis va fer el que va voler a Montilivi. No podran dir que l’afició no estigués al costat de l’equip. 12.500 espectadors i un ambient com el de les grans ocasions que es va anar apagant a mida que queien els gols visitants. I ara com ho arreglem això? n