Pena i tarima

No em puc creure que faci només un any que Pedro Sánchez em va fer la confidència que estava profundament enamorat de la seva dona. Potser ho hagi escoltat. La cosa va venir perquè es va ficar un jutge pel mig. Des de llavors tot són forcejaments, un per evitar la pena de «paseíllo» al jutjat, un altre per donar-se alegries de jutge a porta gaiola.

S’anomena pena de «paseíllo», de telenotícies o de jutjat -si avança, de banqueta- a la que sent el personatge públic en anar a declarar. Abans de veure el jutge ja es nota condemnat per l’opinió pública i per un cor que es farà sentir amb paraules brutes. Ser vist en vies de compareixença és incòmode com una foto davant d’un vàter perquè suggereix que hi haurà una deposició. Davant del gran grup d’afusellament dels càmeres, el compareixent imagina la pàgina de premsa com a patíbul; les declaracions a la ràdio com a garrot i el tall de televisió com a guillotina.

Per evitar això -i perquè pot-, el govern ha tornat al jutge ambulant i va a la Moncloa com un barber que talla a domicili. El jutge no està còmode i quan no li sobra un policia al cotxe oficial li falta una tarima a la sala pública, encara que estigui prenent declaració al ministre més baixet. Es jutja en contrapicat i la toga i les punyetes no fan el jutge tant com la tarima. Els actors caminen pel pati de butaques i els professors baixen al pupitre, però no hi ha missa sense altar ni judici sense entaulat que elevi. Un jutge sense tarima és com una drag queen sense plataformes. «Doneu-me un punt de suport i mouré el món», va enunciar Arquimedes; «doneu-me una tarima i faré justícia», clama sa senyoria.

Semblaria que per fer justícia i allunyar-se del que es jutja i dels prejudicis propis està bé posar distància vertical, però l’alçada no és per veure des de dalt, sinó per ser vist des de baix. La millor cadira de jutge és la del jutge de cadira, al voltant d’1,93 metres per tenir una visió clara de la pista de tenis i dels jugadors durant el partit, no per acollir els milionaris de la raqueta, però el tenis va començar com un esport entre cavallers i la justícia es practica entre sospitosos, en el millor dels casos. 

Subscriu-te per seguir llegint