Reformar l’administració. De debò?

Joan Vila, empresari i col·laborador d’aquest diari, ha explicat en nombroses ocasions que la seva empresa ha trigat gairebé deu anys a obtenir tots els permisos per poder construir un parc fotovoltaic d’uns 8.500 panells al municipi de Beuda. És la conseqüència de la feixuga burocràcia, amanida amb incomprensibles pals a les rodes de la mateixa administració pública. Deu anys per a un projecte relativament senzill és una barbaritat, és pràcticament una quarta part de la vida laboral de la majoria de les persones. De casos com el de l’empresa de Joan Vila n’hi ha a cabassos. Setmanes enrere, aquest diari també publicava que la Residència Can Regàs, de Girona, feia quatre anys que esperava el permís d’obres de l’Ajuntament per poder ampliar el centre.

Fa un parell de mesos, Jordi Marín, exdirector general de Microsoft a Catalunya i expert en transformació i innovació, va publicar un article en el qual explicava que «segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona, les empreses catalanes dediquen fins al 15% del seu temps a gestions administratives. Aquest llast suposa una pèrdua de productivitat que les resta competitivitat en un mercat global. A escala estatal, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) estima que l’excés de burocràcia podria estar costant fins a un 4% del PIB». Gestions administratives que, donada la seva complexitat, comporten uns costos suplementaris a les empreses, perquè les han de posar en mans d’experts.

Un dels principals objectius anunciats per Salvador Illa al capdavant de la Generalitat és reformar, entenem que vol dir simplificar, l’administració pública. No és el primer president català que s’ho proposa. Abans de l’etapa independentista, en la qual els presidents (Puigdemont, Torra i Aragonès) es dedicaven a altres afers, s’ho van plantejar José Montilla i Artur Mas. Recordo a José Montilla explicant-ho en un sopar-col·loqui de Tribuna de Girona. Artur Mas va ser el que va anar més enllà, però ho va aparcar quan va fer la tombarella independentista per tapar les retallades i la corrupció del seu partit.

El febrer de 2013 es va constituir una comissió d’experts per a la reforma de l’Administració Pública, que estava integrada per Francesc Longo, Guillem López Casasnovas, Carles Ramió, Joan R. Rovira i Josep Valor. Catorze mesos més tard, el juny de 2014, el Govern va donar llum verd a un pla de reforma per «simplificar l’organització i potenciar processos de col·laboració publicoprivada, a més d’implantar un nou model de política de recursos humans». La presentació es va adornar d’una gran pompositat, com tot el que feia Artur Mas (des d’anunciar «el govern dels millors», fins a la donació al Museu d’Història de la ploma amb la qual va signar la convocatòria del 9N). I així, l’aleshores conseller Francesc Homs va destacar que el pla de la reforma estava guiat pels valors d’«eficàcia, eficiència, transparència, rendició de comptes, innovació, flexibilitat, professionalitat i imparcialitat», entre d’altres. Es va anunciar que s’avançaria en la professionalització dels càrrecs directius, introduint criteris d’idoneïtat i competència professional, racionalització i simplificació dels departaments del sector públic, i més retòrica barata. Des d’aleshores s’ha fet tot el contrari: els diferents governs han engreixat una barbaritat l’administració catalana, i amb molts càrrecs de lliure designació i mediocre capacitació.

I fins avui, fins que l’actual conseller de Presidència, Albert Dalmau, ens va assegurar el passat 20 de novembre que «aquest cop va de debò». Em permetran que ho vegi amb escepticisme. D’entrada, el nom que li han posat a la comissió no és el millor exemple de simplificació: «Comissió d’Experts per a la Definició de l’Estratègia de Transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la millora de Serveis Públics». Com que Catalunya és un país petit i tot passa per les mateixes mans («som unes 400 persones, ens trobem a tot arreu i sempre som els mateixos», va explicar un dia Fèlix Millet), resulta que el president d’aquesta comissió, Carles Ramió, ja formava part de la que es va constituir en l’època d’Artur Mas. Esperem que tant ell, com el govern d’Illa, aquesta vegada tinguin millor fortuna (i encert), de la mateixa manera que simplificar la burocràcia no comporti crear més conselleries, més direccions generals i més càrrecs públics que, d’això, ja n’anem sobrats.

Subscriu-te per seguir llegint