Pedro té un atac de democràcia

A en Pedro Sánchez li ha vingut un atac de democràcia, aquestes coses passen quan un menys s’ho espera, poden sobrevenir fins i tot estant assegut al vàter o complint amb el dèbit conjugal. Ens vol preguntar a tots sobre l’OPA del BBVA al Banc Sabadell, com si ens importés un pebrot, i això que en un d’ells m’ingressen la nòmina. Els atacs de democràcia solen tenir aquests símptomes, sense previ avís -en alguns pocs casos l’atac ve precedit de suors fredes, urticària i incontinència intestinal, es desconeix si ha estat el cas de Sánchez- un dirigent sent la necessitat de consultar als ciutadans el que sigui, qualsevol burrada, el que estigui de moda en aquell moment, per a sentir-se autènticament demòcrata. És una pulsió irrefrenable. El mateix Franco va preguntar als espanyols si acceptaven la Llei Orgànica de l’Estat, jo tenia tres anys i no vaig poder votar, però va ser una jornada la mar de bonica, segur que la que organitzarà Pedro Sánchez no es queda enrere, amb les seves banderetes i tot. Ara que ho penso, a veure si aquest referèndum sobre l’OPA no serà un dels anunciats cent actes que pretén celebrar el govern en record del franquisme, perquè des del primer que es va du a terme, ja fa uns mesos, no he tingut notícia de cap altre, i se’ns tira el temps a sobre, en no res estem ja en el 20-N.

Fa un any, per aquestes mateixes dates, va perpetrar dues cartes a la ciutadania per a comunicar-nos que està profundament enamorat de la seva senyora, quan arriba la primavera a Sánchez li passen coses molt rares, deu ser al·lèrgic al pol·len (per cert, es troba a faltar una nova carta, els espanyols necessitem saber com van les coses en aquest matrimoni, en l’amor un any és molt de temps i cal renovar els vots). Almenys aleshores no se li va ocórrer celebrar una consulta perquè entre tots l’aconselléssim sobre les seves relacions maritals, i encara sort, prou en tenim cadascun amb les nostres. Hi ha qui li recrimina a l’estimat president que ens consulti sobre un tema privat empresarial i no ho faci en canvi sobre l’amnistia als delinqüents del procés, sobre l’increment de la despesa en armament, sobre el passaport Covid que alguns vam haver de falsificar o sobre la llei que rebaixa penes als violadors. Aquests crítics ignoren -o pitjor encara, simulen que ho ignoren per a atacar al president- que els atacs de democràcia arriben quan arriben, un no pot programar-los a voluntat, i si Pedro Sánchez el pateix ara i no quan va decidir que set vots a favor seu bé valen enganyar els votants, no és culpa seva. Aquests atacs a vegades tenen a veure amb mals hàbits de salut o amb la falta de sodi en l’alimentació, fins i tot en alguns casos és una qüestió genètica, caldria esbrinar si Sánchez té avantpassats que preguntaven als altres sobre qualsevol ximpleria i després comptaven els vots.

Clar que també pot ser que Pedro Sánchez ni tan sols sàpiga què és una OPA, i per a no donar notícia de la seva ignorància, prefereix preguntar-nos a veure què n’opinem, així queda com un demòcrata i, per postres, dissimula. Entre preguntar als ciutadans si algú sap què dimonis és una OPA perquè ell per descomptat que no, i preguntar-los si els sembla bé l’OPA, no hi ha color, en un cas un queda com un demòcrata exemplar i en l’altre com un ruc, també exemplar. D’un paio que diu onceavo en lloc d’undécimo, no en podem esperar gaires nocions d’economia. Ni de res. A més, una consulta popular és una manera de rentar-se les mans, la va inaugurar Pilat fa dos mil·lennis, a mi què m’expliqueu, si l’OPA del BBVA o la crucificació de Jesús surten malament, no és cosa meva, sinó vostra, que així ho heu volgut.

Sigui com sigui, caldrà afanyar-se a organitzar el referèndum de l’OPA -no confondre amb el de l’OTAN, aquest el va organitzar durant el seu propi atac de democràcia un altre president del PSOE-, no sigui que en Sánchez, tan donat als canvis d’opinió, que no a les mentides, es faci enrere. No és que m’importi gens ni mica que un banc n’absorbeixi un altre, però si cal ajudar que Pedro Sánchez se senti demòcrata allà estaré jo, el primer, papereta en mà.

Subscriu-te per seguir llegint