Opinió
Pedres i flors

Girona, Temps de flors. / Aniol Resclosa / DDG
Em permeto la llibertat de manllevar el títol d’un article que sobre l’exposició Girona, Temps de Flors va publicar en aquest mateix diari el col·laborador Jordi Dalmau. Recentment, sota els auspicis de l’associació Amics de la UNESCO es va presentar un audiovisual d’aquest autor amb un excel·lent recull d’imatges que expliquen millor que les paraules la màgia de combinar la pedra mil·lenària de la nostra ciutat, els patis de la Girona medieval i les instal·lacions florals, ja siguin a través de la delicadesa de les orquídies dels Banys Àrabs com les ikebana que en algunes ocasions han decorat l’interior de Sant Nicolau.
Serveixi doncs aquesta introducció a la inauguració de l’edició d’enguany que, amb pluja o sense, s’obre al públic aquest dissabte a les 11 del matí. Aquesta serà la setantena d’una experiència d’èxit que just va néixer en un dia de maig de 1954 amb una mostra de rams de flors i ornamentació presentada al Saló de Descans del Teatre Municipal que, segons diuen les cròniques, va ser tanta l’expectació i l’interès que va despertar que ben aviat es va començar a pensar en un trasllat d’escenari. Així va ser com temps després l’exhibició floral es va instal·lar al convent de Sant Pere de Galligants, un espai magnífic però, ai las!, la felicitat no podia ser eterna i la Generalitat va dir que ja n’hi havia prou de malmetre les velles pedres amb la flor perenne i, davant la situació de bloqueig es va optar per buscar com a nou emplaçament la nau gòtica d’un altre convent, en aquest cas, el dels dominics, que havia passat a mans municipals gràcies a un conveni de cessió tot i que foren necessàries importants obres d’adaptació i condicionament. Però la vida allí també va ser efímera com la flor que acollia ja que foren les necessitats de la UdG com a nou propietaris de l’espai les que varen foragitar l’exposició d’aquell indret que, francament, se li esqueia d’allò més. Sovint, però, de les necessitats se’n fa virtut i aquesta va venir de la mà d’aleshores regidor del Barri Vell Josep Mª Birulés i de l’Associació d’Amics de la Girona Antiga que durant tants anys va presidir Rosa Labayen, els quals varen aconseguir que, a poc a poc, els veïns i comerciants inicialment recelosos de llur intimitat s’avinguessin a obrir a la ciutadania patis i vestíbuls suara tancats, posant així les bases de la realitat que és avui dia Temps de Flors.
Ara el perill per aquesta Mostra pot venir de la massificació turística i l’allau de visitants que arribats d’arreu de Catalunya, d’Espanya i de més enllà dels Pirineus venen a contemplar els muntatges que s’instal·len al llarg d’un recorregut que cada vegada és més extens degut a les noves incorporacions d’espais urbans. Aquests dies, però, s’hi trobaran flors i succedanis de flor o es mantindrà l’espectacle de bosses d’escombraries disperses i sense control fent companyia als intel·ligents contenidors? Què passa? És gent que no té targeta? Són il·legals indegudament empadronats? És incivisme? És boicot empresarial? És protesta contra el turisme massiu? No ho sé, però és evident que la ciutat continua tenint un problema que s’hauria de resoldre i, a poder ser, abans que arribem a l’aniversari màgic dels 2.100 anys d’història!
Les dades de les flors coincideixen enguany amb la nova edició d’Expocasió, la gran fira de l’automòbil que se celebra a Fornells de la Selva! En aquesta època convulsa per les incerteses de l’economia és molt probable que més d’un visitant de les orquídies decideixi aprofitar el temps i entre flor i flor plantar-se al recinte del Pla de la Seva on hi trobarà una exposició de més de 850 vehicles, una bona oportunitat per comprar un cotxe de gran qualitat a preus assequibles. Temps de flors i també temps de canvi de vehicle aprofitant el ventall de les marques i models, de Km0, de gerència, gasolina, dièsel, híbrids i, és clar, elèctrics, però també motos, furgonetes industrials, autocaravanes, etc., amb garanties de servei post venda i... sense aranzels!. Una coincidència que palesa la realitat d’una àrea urbana viva i dinàmica.
Subscriu-te per seguir llegint
- El mal temps no afluixa i obliga a suspendre rues de carnaval a la Costa Brava
- Mor Jordi Araus, el fundador de la botiga de joguines Araus de Girona
- Girona sancionarà una altra empresa per omplir la ciutat de cartells
- El judici de la família Ortega Monasterio contra TV3 per “Murs de silenci” ja té data
- Girona deixa de sancionar els usuaris de patinet que no porten casc després de multar-ne quasi 400
- Roben en dues botigues de Girona i intenten pagar amb una targeta sostreta
- Ca la Pilar, el restaurant que era de pas i ara s'hi va expressament
- Em passava més hores muntant la carrossa de Carnaval que a la feina
