Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Paradisos artificials

Ja fa temps que hem elevat el que veiem a xarxes a categoria, és a dir, que ens creiem tant el simulacre que acabem convencent-nos que allò que hi passa i s’hi diu té un impacte directe a la nostra quotidianitat. No us ha passat que heu comentat amb algú un fenomen viral, donant per sobreentès que l’interlocutor també ho ha vist, i heu descobert que no té ni idea de què li parleu? És un vici molt estès, i passa exactament el mateix amb les persones que han aconseguit projectar molt bé la seva identitat digital. Hi ha un munt de celebritats virtuals que al món real les coneixen un deu per cent (per ser generosos) de les persones amb les que et relaciones habitualment. I si amplies la mostra, t’adones que encara avui és més garantia de «popularitat» aparèixer cinc minuts en un informatiu de televisió que no té tenir centenars de milers de seguidors a xarxes. Aquest mal (perquè és un mal, no ens enganyem) ha portat a donar propietats d’excel·lència o d’influència a personatges que no tenen gaire més valor que el de l’ocurrència eventual i a donar per generalitzades opinions i polèmiques que només han fet forat en una bombolla tirant a sectària. Un dels problemes d’aquesta distància entre realitat i virtualitat és que hi ha gent que va pel món com si es mereixessin un aplaudiment pel sol fet d’existir i a efectes pràctics només els coneixen els quatre exaltats que els veneren de manera acrítica. Però el que fa veritable feredat és que sovint des dels mitjans de comunicació oficials no se sap (o directament no es vol) veure aquesta bretxa i se’ls regalen espais de propaganda personal mentre s’exclouen professionals de tots els àmbits que sí que han treballat de valent per tenir una carrera i assolir una expertesa. Aquests paradisos artificials acaben devaluant-nos com a societat perquè la tornen frívola i flonja, per no dir profundament gandula. I després ens sorprenem molt quan tenim un sonat a la Casa Blanca, comunicadors de sèrie Z als mitjans públics i missatges d’ultradreta campant pels barris. n

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents