La Girona que floreix

Temps de Flors no sempre va ser un fenomen turístic ni un imant a les xarxes. Va començar l’any 1954, en un racó del Teatre Municipal, sota la tutela de la Sección Femenina, vinculada al règim autoritari de l’època. Des d’aquells inicis modestos, i al llarg dels seus 70 anys d’història, Temps de Flors ha sabut transformar-se en molt més que un simple esdeveniment floral: s’ha convertit en una expressió cultural, un reflex de la identitat de Girona.

Des d’aquell saló isabelí fins a l’ocupació del Barri Vell, la mostra ha anat mutant. L’any 1958 es va traslladar al monestir de Sant Pere de Galligants i, anys més tard, al convent de Sant Domènec. Quan l’any 1977 va desaparèixer la Sección Femenina, cosa dels temps polítics, Temps de Flors podria haver arribat al seu final. Però la ciutadania va recollir el testimoni. L’any 1979, l’Associació d’Amics de les Flors i els Jardins va agafar les regnes. L’any 1983, els Amics de la Girona Antiga van sumar esforços obrint patis privats al públic. El 1992, l’Ajuntament va proposar el que marcaria un punt d’inflexió: convertir la mostra en un recorregut urbà. Aleshores, la ciutat es transformarà en escenari.

Des de llavors, cada mes de maig, Girona es redescobreix a si mateixa. Algú podria caure en la cursileria de dir que s’obre en flor, i la comparació no deixaria de ser encertada. Des de fa dècades, Temps de Flors converteix patis amagats, claustres i escales centenàries en altars dedicats a la bellesa efímera de les flors.

No tot ha estat harmonia ni encerts. Hi ha hagut anys en què es va criticar Temps de Flors per fer servir més plàstic que flors a causa de les retallades pressupostàries (encara es critica). L’any 2000, a l’aleshores alcalde Joaquim Nadal li van llançar un pastís de nata durant la inauguració com a protesta pel desallotjament del Casal Popular Els Químics. La pandèmia del 2020 va cancel·lar la mostra per primera vegada en dècades, fent-la virtual.

Però també hi ha hagut molts encerts. L’any 1993, el poeta Josep Tarrés va proposar rebatejar la mostra com a Girona, Temps de Flors, i l’encert va ser rotund. La seva mirada poètica va ajudar a resignificar la mostra i a dotar-la de la identitat que avui la defineix. El 2022, amb 350.000 visitants, es van batre tots els rècords.

Durant molts anys generacions de gironins van creure en l’esdeveniment i van posar de si perquè funcionés, i que així Girona fos una mica millor. Per això, més enllà de les flors, el que se celebra aquests dies és també una manera de ser i de fer.

Subscriu-te per seguir llegint