El preu d'anar a veure El Último

Torna El Último de la fila i estic content, esperant el 29 de maig davant l’ordinador per no quedar-me sense entrades pel concert de Barcelona... un any després. Ves a saber on serem tots plegats d’aquí 365 dies, però el 3 de maig de 2026, si tot va bé, em trobaran a l’estadi Olímpic de Montjuïc. Que torni El Último no és poca cosa: torna una manera d’entendre la música de forma artesanal per molt que, en el seu cas, i al seu moment, s’hagués acabat fent de masses. De Bad Bunny no en sé xiular cap cançó, però del duo de García i Portet, tantes com vulguin.

L’únic que espanta, de tot plegat, és que les entrades es posen a la venda a través de Ticketmaster, plataforma denunciada per l’OCU per triplicar el preu de les entrades de Bad Bunny, precisament. Allò que ja hem parlat alguna vegada de les despeses de gestió que et claven quan tot ho has hagut de fer tu i d’altres d’ocultes que no acabes descobrint fins el moment de pagar. I aleshores, quan ja et tenen agafat per allò que no sona, què ha de fer el fan encara que del preu inicial disposat a pagar se li hagi duplicat a triplicat la despesa?

Hi ha temes que després d’any i panys de denúncies continuen sense resoldre’s. I mira que tampoc hauria de costar tant. Les càrregues en la compra d’entrades, les trucades telefòniques comercials, el repartiment de publicitat no desitjada a les bústies, o aquests invents de les companyies aèries de posar-te el caramel a la boca amb bitllets regalats per després clavar-te-la amb penalitzacions per maletes i parides diverses. Tots en som víctimes, tots ens queixem. Però ningú fa res i seguim anant a concerts, llencem la paperassa i viatgem com xaiets.

Veurem què passa el dia 29 i amb què ens sorprenen els de Ticketmaster. Veurem si la cua digital és gaire llarga, que em temo que sí, i si puc apuntar o no a l’agenda la cita del 3 de maig de 2026. I a quin preu.

Subscriu-te per seguir llegint