Entra en vigor el nou Reglament d’estrangeria

Una vegada transcorregut el termini de sis mesos des de la publicació al BOE, fixat a la disposició final del Reial decret 1155/2024 de 19 de desembre, tant aquesta norma com el Reglament pel qual s’aprova entraran en vigor el 20 de maig.

Doncs bé, la Secretaria General de Migracions ha dictat el 13 de maig dues Instruccions sobre determinats preceptes del Reglament, d’indubtable importància. La primera, a la qual em refereixo en aquest article, tracta sobre les autoritzacions de residència temporal per circumstàncies excepcionals per raó d’arrelament previstes al Reglament esmentat, i la segona versa sobre la problemàtica de la residència temporal de familiars amb nacionalitat espanyola.

Ambdues instruccions tenen la mateixa finalitat, o almenys és el que busquen els qui l’han redactat: «Garantir una aplicació uniforme de la normativa d’estrangeria, a través d’una interpretació unívoca de les figures de l’autorització de residència temporal de circumstàncies excepcionals per raó d’arrelament» (Instruccions 1/2025), i «garantir la interpretació i aplicació uniforme de la normativa d’estrangeria, a través d’una interpretació unívoca de l’autorització de residència temporal de familiars de persones amb nacionalitat espanyola» (Instruccions 2/2025).

Convé indicar d’entrada que al Pla anual normatiu 2025 del Govern està anunciada la presentació d’una Llei Orgànica per la qual es modificaria la LO 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, «per adaptar-lo al pacte europeu de migració i asil, en aquelles matèries reservades a la llei en l’àmbit de l’estrangeria, i, addicionalment, completar la transposició a l’ordenament jurídic intern de la Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, relativa a normes i procediments comuns als Estats».

És obligat assenyalar, o almenys així m’ho sembla, que l’entrada en vigor anirà de la mà amb mobilitzacions a les Oficines d’estrangeria convocades per diverses organitzacions sindicals i que ja es van iniciar mesos abans, amb peticions de millora de les condicions laborals del personal i increment de les plantilles per poder dur a terme la seva feina, i més quan les previsions d’increment de l’activitat amb el nou Reglament se suposa que seran molt importants. La preocupació generada per aquesta conflictivitat ha portat CCOO a demanar una intervenció urgent del Govern per abordar aquesta problemàtica.

Sobre la primera Instrucció general, que es divideix en vuit subinstruccions, es destaca que té per objecte «definir les característiques del requisit de permanència exigit per a la presentació de les sol·licituds d’arrelament, estableix quines absències estan permeses a efectes d’entendre una permanència continuada, i concreta des de quin moment s’entén que la persona adquireix la condició de sol·licitant de protecció internacional».

Qüestions rellevants, per citar-ne algunes de les més significatives, són que s’aclareixi que s’entendrà que la condició de sol·licitant de protecció internacional «s’adquireix des del moment de la manifestació de la voluntat». També a l’esmentat Pla anual normatiu s’anuncia la presentació durant aquest any de la Llei reguladora de la protecció internacional, amb l’objectiu «d’adaptar la legislació espanyola als reglaments i la directiva integrants del Pacte Europeu de Migració i Asil, en aquelles matèries reservades a la llei en l’àmbit de la protecció internacional, així com en la part referida a la matèria d’acollida».

Pel que fa a l’arrelament sociolaboral, s’admet de manera expressa el contracte de substitució, regulat a l’art. 15.3 de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, sempre que la durada sigui superior a noranta dies, i cal destacar, encara que crec que era molt clara la seva impossibilitat en referir-se la norma al contracte de treball, que no es pot accedir a aquesta modalitat d’arrelament «mitjançant l’acreditació d’una activitat per compte propi». Sobre el concepte de «còmput global» de la setmana laboral, s’aclareix que es pot calcular sobre la durada total del contracte de treball.

Finalment, vull ressenyar sobre els requisits específics per accedir a l’arrelament socioformatiu, que posa de manifest l’amplitud de les formacions que permeten accedir a aquesta modalitat d’arrelament. La concreció més detallada és la de la formació promoguda pels Serveis Públics d’Ocupació, de manera que per participar-hi, «les persones sol·licitants s’hauran d’inscriure prèviament com a demandants dels serveis previs a l’ocupació en els Serveis Públics d’Ocupació una vegada que tinguin autoritzat l’arrelament socioformatiu i disposin de N.I.E i sigui programada i autoritzada l’acció formativa a rebre».

No faltarà feina, per descomptat, a partir d’aquest dimarts a totes les persones que treballen en matèria d’estrangeria des dels diferents àmbits professionals. 

Subscriu-te per seguir llegint