Per què ja no col·laboro amb la Viquipèdia?

Després de prop de quatre anys col·laborant amb la Viquipèdia, l’edició en català de la Wikipedia internacional, fa uns mesos vaig decidir deixar-hi de participar, després del continu maltractament, proper a l’assetjament, que he patit per part d’algun dels principals administradors d’aquesta enciclopèdia. Un maltractament o assetjament que va consistir des del primer dia a qüestionar l’objectivitat de bona part de les meves col·laboracions. Aplicant les normes de manera incomparablement més estricta de com ho fan, per exemple, la Wikipedia en castellà o en francès, i amb un clar biaix ideològic contra els que no seguim la que sembla ser la «línia política oficial», el que és absolutament contrari als seus principis fundacionals. Curiosament, mentre qüestionen la suposada neutralitat de determinats col·laboradors com jo, alguns dels administradors més actius no tenen cap problema a fer constar en el seu perfil la seva ideologia, clarament nacionalista. Qualsevol reclamació és com picar ferro fred, perquè la resol el mateix grup de supervisors.

En el meu cas m’he sentit vigilat per una suposada vinculació o simpatia amb algunes organitzacions polítiques o dirigents de l’esquerra federalista. En concret, se m’han qüestionat textos referits al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), a Esquerra Unida, als Comuns (en l’article dedicat a la declaració d’independència de Catalunya), a Joan Saura (exconseller de la Generalitat i exdirigent d’ICV) o a Sílvia Paneque (actual consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i dirigent socialista), entre altres. En alguns casos per considerar que les meves col·laboracions eren suposadament massa favorables a l’organització o persona en qüestió, en altres per suprimir paràgrafs que segons la meva opinió eren irrellevants, poc rigorosos o fins i tot tendenciosos. Si opinava sobre la possible extensió excessiva d’un article dedicat a un partit nacionalista, la resposta dels administradors era que «la llargada dels articles no és cap problema», mentre quan ampliava un altre text dedicat a un partit de l’esquerra federalista, incomparablement més curt, els mateixos administradors aconsellaven «una esporgada que el sintetitzés» (sic). En alguna ocasió fins i tot he tingut la sensació de ser vigilat de manera permanent, ja que se’m «revertia» (se’m suprimia) una col·laboració al cap d’uns cinc minuts d’haver-la publicat, com si es tractés d’un cas del que en diuen «vandalisme» (esborrar bona part d’un article o escriure’n barbaritats).

Evidentment, la supervisió esbiaixada dels responsables de la Viquipèdia pot ser per acció o per omissió. Així, mentre a mi se’m qüestionava que rectifiqués algun paràgraf en la meva opinió excessivament crític o fins i tot denigrant, referit a Joan Saura o Sílvia Paneque, quan algun altre col·laborador va suprimir informació igualment crítica sobre l’exsíndic de greuges Rafael Ribó, també antic dirigent de l’esquerra federalista, però passat al nacionalisme conservador, no va tenir cap problema. El text suprimit sobre Ribó feia referència a l’acceptació de determinats regals quan ocupava la sindicatura, en concret dos viatges privats a Roma i a Berlín, que van arribar a ser investigats pels tribunals, quedant finalment arxivats. I un cas evident de biaix ideològic per omissió el vaig poder constatar el desembre de 2021 amb la manca de supervisió de la pàgina dedicada al llavors ministre de Cultura Manuel Castells, on es parlava textualment de la seva tasca de ministre com un «període durant el qual s’havia gratat l’escrot a dues mans i poc més», un evident cas de «vandalisme», segons els criteris de la Viquipèdia.

Aquesta doble vara de mesurar va ser denunciada també fa algun temps per l’antic dirigent socialista Raimon Obiols (Escrutant Viquipèdia, 2023), fent referència a un evident greuge comparatiu entre els articles dedicats als expresidents de la Generalitat amb una «estricta jerarquització matemàtica en funció del seu suposat grau de nacionalisme (...) Carles Puigdemont 7.980 paraules, Jordi Pujol 5.680, Artur Mas 5.427, Joaquim Torra 3.392, Pasqual Maragall 2.425, José Montilla 1.933...». En algun cas, deia Obiols, i en funció de la ideologia del personatge els textos podien ser «encomiàstics fins a la cursileria», mentre altres eren clarament «denigrants».

Tot plegat molt lamentable, i molt allunyat de les enciclopèdies més prestigioses, motiu pel qual es fa francament difícil col·laborar-hi, a menys que ho facis sobre ocellets o altres temes sense cap referència ideològica. n

Subscriu-te per seguir llegint