Merda, merda, merda

Per no ser tan escatològic, signe d’identitat catalana segons alguns, he buscat sinònims que vinguessis a substituir a l’escrita en el titular i he trobat les següents: brutícia, caca, deposició, evacuació, excrement, fem, femta, llordesa i porqueria. He conclòs que no paga la pena el bescanviament. Tot per parlar de l’estat de la recollida d’escombraries a la ciutat de Girona. L’Institut d’Estudis Catalans ens diu que per escombraries s’ha d’entendre el conjunt de coses que són per llençar i que generalment són d’origen domèstic, com ara rebuigs de cuina, deixalles de paper, plàstic o roba, brutícia, etc.; és a dir, parlant com a la pràctica parlem: la merda que a casa tenim i cap enfora traslladem. A on? Als nous contenidors (o no) que l’honorable govern de la primera institució local, l’Ajuntament, ens ha deixat -o encara no- en substitució dels antics, executant una part testamentària de l’alcaldessa Marta Madrenas, doncs fou ella i Junts per Catalunya (JxCat) la que aprovaren tant el plec de condicions com l’adjudicació del servei municipal de recollida d’escombraries en el darrer any del seu mandat. Això no s’ha d’oblidar; sobretot per la gruixuda xifra amb què es va fer: supermilionària, la més alta de tota la història, i, per ara, la més inútil.

L’actual govern municipal està encapçalat per en Lluc Salellas, que es va presentar a les eleccions amb el rètol de Guanyem Girona-Alternativa Municipalista (GGI-Amunt), amagant l’autèntic sintagma i la veritable sigla: Candidatura d’Unitat Popular (CUP). Amb aquest nom, el veritable, no es poden guanyar unes eleccions a Girona, però amb el fals (en funció del seu origen cupero) es veu que tampoc. Qui es va emportar la victòria l’any 2023 fou el PSC, encapçalat aleshores per l’avui consellera Sílvia Paneque. Això no obstant, per barrar el pas a la força política vencedora i només per això, mixtura entre gelosia i emprenyament personal, JxCat (Gemma Geis) i ERC (Joaquim Ayats), grans perdedors en vots i en regidors de la contesa electoral, varen socórrer Salellas fins proclamar-lo alcalde de Girona. Guanyem Girona-Alternativa Municipalista (GGI-Amunt), fou presentat en societat el 22 d’octubre de 2018. La seva intenció: portar a terme un canvi «social, popular i republicà a la ciutat» seguit pel bla-bla-bla típic del populisme d’esquerres i de la burgesia local, que mai no farà cap revolució malgrat la prediqui. Aquell dia i a partir d’aquell dia ens varen prometre «eficiència» en la seva «activitat transformadora» i també l’enderrocament de la «ciutat aparador» en què, segons ells, s’havia convertit Girona. A fe de Déu que ho han aconseguit: mai la ciutat havia disposat d’un govern municipal més eficient per embrutar-la de dalt a baix i del dret al revés.

Al capvespre endinsat, la plaça del Vi, seu del mateix Ajuntament, l’espectacle és dantesc: un abocador de bosses negres plenes de sobrances de bars i restaurants en espera que les recullin mentre gironins i gironines aprofiten el bon temps per menjar i beure a les terrasses; una combinació que en icona dels cupaires s’ha convertit: el plaer de la conversa al bell mig de la merda. Pont de Pedra avall, la ciutat nova nascuda de l’enderrocament de les muralles exposa les deixalles que la ciutadania sense targeta electrònica per obrir els contenidors, aquella que okupa és i censada també, diguem-ho d’una vegada, abandona a la intempèrie «per assegurar el benestar col·lectiu», com deia el manifest de Guanyem Girona, així com «el nou ecologisme». Passada la nit, l’endemà, l’eclosió és brutal: la ciutat, singularment aquella que no es troba en el seu centre econòmic, comercial i de serveis, s’ha transformat en pilons de deixalles. De merda, merda, i així cada dia, atès que l’alcalde Salellas reflexiona -és una manera educada de dir-ho- sobre la Girona de 2010, la Geis somnia en ser alcaldessa l’any 2025 -si és que JxCat la deixa presentar-se-, i l’Ayats segueix trobant-se en la solitud dels vençuts que mai més tornaran, i, mentrestant cap d’ells treballa per tenir una ciutat florida i bonica, amb la qual podem sentir-nos identificats.

Mentre la política no sàpiga atreure els millors de cada casa i de cada lloc, el triomf de l’estupidesa està servit, com diu en Jano García al seu darrer llibre. A l’Ajuntament de Girona s’hi ha instal·lat la borinotada, la cafrada i la carallotada; és a dir la idiotesa com a formes i maneres de governar per a cobrar i no pas per a servir. Els gironins i les gironines anem de recules. No hi ha nord, no hi ha avenç, no hi ha bellesa; només hi ha enyorat passat i la vulgaritat sobrevinguda. L’única cosa aconseguida, típica de la CUP, és haver substituït determinada elit per una de nova, la seva, amb afany de poder, de figurar i de perdurar, doncs res no són si els hem d’examinar a la llum dels seus actes. Diu l’autor citat que «l’estupidesa pot arribar a ser letal». En aquest cas, ho serà per a Girona, que es troba sotmesa a les arbitrarietats més excèntriques i subdesenvolupades intel·lectualment que mai no s’han donat en tots aquest llargs anys de la recuperada democràcia. I d’això en diuen «acabar amb el règim de 1977». Infeliços ells!, que són la pandèmia de l’estupidesa.

Subscriu-te per seguir llegint