Obrir-se les venes

A Madrid, per exemple, hi ha quinze mil pisos turístics il·legals. No un ni dos ni quatre: quinze mil. Hi ha quinze mil il·legalitats palmàries, quinze mil il·legalitats oficials, diguem-ne, conegudes per tothom, però contra les que no s’actua perquè és el mercat, amic. Aquesta frase d’un convicte o d’un exconvicte passarà a la història, ja ha passat a la història perquè la història és dels delinqüents. La història la fan sobretot els delinqüents, de vegades també els assassins genocides com Netanyahu i els seus amics. La història és la galleda de les escombraries de la biologia. La delinqüència ocupa ministeris i presidències de govern i prefectures de multinacionals. La delinqüència porta la democràcia de vegades (o això es diu) i després es fuga a una dictadura àrab per gaudir dels milions acumulats il·legalment a Suïssa. 

Quinze mil pisos turístics il·legals, dèiem, només a Madrid. Ni ens imaginem els de l’Espanya sencera del progrés. Significa que la realitat no la fa la Constitució, on hi ha un article on es consagra el dret de tots els espanyols a gaudir d’un habitatge digne. Es tracta d’un article per adornar, i la veritat és que adorna. Les constitucions enquadernades en pell de cabrit adornen. Pobres cabrits, obligats a blanquejar tanta mentida, tanta ignomínia, tanta infàmia, deshonor i descrèdit! 

A la Constitució no hi diu que les autoritats hagin de mirar cap a una altra banda davant dels atropellaments palmaris com el que venim denunciant des de la primera línia. Això no ho diu a la Constitució, això ho diu el Mercat, amic, per això no hi ha alcalde ni presidenta de la comunitat ni ministra de l’habitatge ni policia judicial ni jutges del Tribunal Suprem ni bisbe ni arquebisbe que s’atreveix a trucar a un d’aquests pisos, un de sol, per posar al seu lloc, d’una multa mortal, al perpetrador o perpetradora del crim. Són els fons d’inversió, amic. Un va pel centre de les grans ciutats ensopegant amb persones que dormen a les voreres dels carrers sense que el regidor o la regidora del districte s’obri les venes. Algú se les hauria d’obrir, ni que fos metafòricament en un ple municipal, o en una sessió de control al Govern, en comptes de discutir tant sobre el sexe dels àngels. Però és que el fracàs de la política és l’èxit del mercat, amic, i el mercat està per sobre vostre i de mi, està per sobre de les lleis. 

Subscriu-te per seguir llegint