Els negocis del Girona FC

«Si vols créixer, has de vendre», va dir el director esportiu del Girona FC, Quique Cárcel, el setembre de 2023. Del que es tracta, és saber-ho fer. Fitxar bé, per créixer, és el que va fer, durant molts anys, el Sevilla, O, per exemple, el modest Sporting de Braga (una ciutat similar a Girona) l’estiu passat, amb vendes per 50,2 milions d’euros i compres per 21,25, mantenint a la lliga portuguesa la mateixa posició a la classificació (quarts), traspassant Abel Ruiz, al qual li quedava només un any de contracte, per 9 milions d’euros (més un 10% d’una futura transferència, segons el diari portuguès Record), incorporant de franc Gabri Martínez (la seva temporada ha sigut força millor que la d’Asprilla al Girona) i fitxant Roberto Fernández, ara cedit a l’Espanyol, per 1,8 milions d’euros. O, com el Vila-real que va vendre Sorloth per 32 milions d’euros i va gastar-ne 4 en Ayoze (18 gols i 2 assistències), 13,5 en el francès Barry (11 gols i 3 assistències), i cap euro en Nicolás Pépé (3 gols i 6 assistències). O el Betis, que amb menys inversió que el Girona (excepte els 13 milions pagats el gener pel Cucho Hernández), ha elaborat una plantilla molt competitiva i de gran nivell futbolístic.

En canvi, en el Girona fa la impressió que el que hi ha són ganes de comprar i vendre al preu que sigui. Comparat amb altres clubs, fixa unes clàusules relativament baixes, i encara ven més barat. Hem conegut recentment que la clàusula de Yeremay, del Dépor, és de 33 milions, fins i tot l’exgironí Gabri Martínez la té de 50 milions a l’Sporting de Braga, segons el diari A Bola. Fa dos anys, va traspassar Santi Bueno per uns 12 milions d’euros quan tenia una clàusula de 25 (el Girona va rebre 15.296.021 euros per les vendes de Santi Bueno i Oriol Romeu, segons la memòria del club). I l’estiu passat, segons l’Informe d’Auditoria i Comptes de la temporada 23/24, el Girona va ingressar 35 milions d’euros pels traspassos de Dobvyk, Aleix Garcia i Pau Víctor, però se n’ha gastat prop de 50, que podrien ser més amb les variables, debilitant notablement la plantilla. És molt significatiu el que va dir Aleix Garcia després de fitxar pel Bayer Leverkusen: «Va ser una decisió molt complicada. Cinc minuts abans de dir que me’n vaig, estava parlant amb Michel perquè la meva prioritat era continuar, però a vegades les coses no van com un vol». El d’Ulldecona deia, clar i català, que, amb una bona oferta, s’hauria quedat a Girona. Tant esportivament com comercialment, quin sentit té vendre un jugador com Aleix Garcia per 18 milions i comprar Asprilla pel mateix preu, o superior? El negoci de les transaccions, res més que el negoci.

Per entendre el fitxatge d’Asprilla, ens hauríem de remuntar al 7 de març de 2016 quan Desports, una agència xinesa de màrqueting esportiu, Media Base Sports (Pere Guardiola/Jaume Roures) i Gino Pozzo (propietari de l’Udinese, Watford i llavors també del Granada) es van unir per potenciar el futbol a la Xina i exportar la filosofia de gestió que funciona amb èxit en clubs europeus. Dos mesos després, Gino Pozzo va vendre el Granada a la societat xinesa Desports, per 37 milions d’euros, amb la intermediació de Pere Guardiola, que el primer any també es responsabilitzaria de la direcció esportiva, experiència que acabaria amb el descens de l’equip andalús després de 33 fitxatges. Abans d’aquesta operació, Pere Guardiola i Mediapro havien venut el 30% de les accions a la xinesa Desports (DDMC) que, més endavant, el 2016, va adquirir el 70% i el juny del 2021 la totalitat de les accions. Segons el portal 2Playbook, sobre negocis a la indústria de l’esport, no es va fer públic el cost de l’operació, però la valoració inicial realitzada el 2015 xifrava el preu total de les accions en 72 milions d’euros.

Uns anys més tard, estiu de 2024, el Girona efectua l’operació més cara de la seva història amb el fitxatge d’un futbolista de la segona divisió anglesa, el colombià Yaser Asprilla, que militava, precisament, en el Watford de la família Pozzo, que n’havien pagat tres milions d’euros dos anys abans pels seus drets. Casualitat? Segurament, no. Ben legítim i legal? Per descomptat. No és cap secret que Pere Guardiola compagina la presidència del Consell d’Administració del Girona FC amb la seva activitat professional de representant de jugadors, amb el permís dels altres dos accionistes. Mesos després de vendre Media Base Sports, el 14 desembre 2021, Sports Entertainment Group (SEG), una de les principals agències de representació de futbolistes del món, present a quasi una trentena de països, amb seu a Amsterdam, anunciava la incorporació de Pere Guardiola a la seva societat, com a agent i accionista. SEG qualificava Guardiola com un «agent de primer nivell en la indústria del futbol». Almenys quatre futbolistes del Girona estan representats per aquesta agència: Tsygankov, Krejci, Blind i Antal. Per alguna cosa, Tsygankov, quan va fitxar pel Girona va deixar ben clar que «he vingut per Pere (Guardiola), que ha fet molt per mi i per la meva família, gràcies». Pels aficionats, el Girona FC és un sentiment; pels seus accionistes, un negoci. Així són les coses. Només cal esperar que els negocis d’aquest estiu, a diferència de l’any passat, serveixin per millorar la qualitat de la plantilla.

Subscriu-te per seguir llegint