Poder digital i llibertat personal

El laberint al qual ens han conduït les noves tecnologies digitals han eixamplat el poder descontrolat, de no sabem qui i amb quines intencions, en perjudici de la llibertat individual i de la privacitat de cadascú. El poder digital s’ha desenvolupat extraordinàriament en els últims anys, i amb ell els riscos d’una vigilància massiva, la manipulació de la informació i, finalment, l’erosió dels drets fonamentals, tan predicats a tot arreu i tan poc practicats. Podrem seguir sent humans en l’era digital? Tenim davant nostre incògnites i reptes desconeguts, que anuncien paradisos idíl·lics i oculten perills preocupants.

L’espai de la nostra llibertat individual cada dia es redueix una mica més, en ares a una societat cada cop més mediatitzada, manipulada i controlada, amb l’aquiescència de la classe política, la manca d’un compromís ètic col·lectiu i comptant amb la indiferència de la immensa majoria de la humanitat. La imparable i constant recopilació de dades, la manipulació algorítmica, la interferència i integració de la intel·ligència artificial en les nostres decisions quotidianes són temes que passen desapercebuts i que a llarga, sinó és ja, ens deixen indefensos i més dependents que mai. Ens estem debatent amb una gran paradoxa: els avenços tecnològics que, per una banda, faciliten la vida ostensiblement, per l’altra ens impulsen i ens sotmeten a noves formes de control i manipulació.

Les grans plataformes digitals estan influint extraordinàriament en la nostra pròpia percepció de la realitat, en el nostre coneixement i en la nostra presa de decisions, fins al límit que ens podem preguntar si la nostra privacitat és possible encara. Seguim essent amos de les nostres decisions, som veritablement autònoms, o aquest ample món digital ens manipula i ens dirigeix en part? La nostra independència i llibertat individual cada cop és més feble i minsa. Sembla que si no ens relacionem a través de les xarxes socials, no acudim a visitar el sr. Google o no utilitzem el telèfon mòbil quedem marginats de la nostra pròpia societat. Fins i tot la nostra relació amb els bancs, administracions públiques, empreses de serveis essencials, inclosa la sanitat pública, patentitzen una clara deshumanització, doncs deixem de ser atesos per persones que son substituïdes per simples robots.

El factor humà, el tracte personal, la paraula, els valors ètics, la comunicació interpersonal, s’estan esvaint a marxes forçades. Com diu un meu fill, entès en intel·ligència artificial, mai s’hauria d’oblidar que els avenços tecnològics, la intel·ligència artificial inclosa, són simples instruments que poden fer molt de bé a la humanitat, però també molt de mal, depenent dels valors ètics de les persones, empreses, corporacions que els utilitzen o manipulen. Cal estar ben alerta per mantenir i no perdre ni la nostra intimitat ni la nostra llibertat, ni la nostra humanitat. 

Subscriu-te per seguir llegint