Decepció amb el govern d’Illa

El 8 d’agost del 2024 Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat de Catalunya amb el suport d’ERC i els Comuns. Alguns ingenus esperaven amb candeletes un nou cicle polític que posés punt i final als governs dels partits independentistes (2010-2024).

Doncs bé, quasi deu mesos més tard, l’acció del govern d’Illa està més instal·lada en la continuïtat que en la ruptura. Les diferències amb els mandats anteriors, en termes generals, és redueixen a una política de gestos: relacions amb el rei, presència en la desfilada militar del 12 d’octubre, assistència al lliurament dels premis Princesa d’Astúries o penjada de la bandera espanyola en l’avantsala del despatx presidencial.

Enlloc és perceptible una actuació contundent encaminada a desmantellar l’herència de l’etapa del procés sinó que només es limita a camuflar la manca de voluntat en revertir les polítiques d’Artur Mas, Carles Puigdemont, Joaquim Torra i Pere Aragonès.

Potser l’actuació cosmètica és deguda a la vigilància exercida per ERC que lliga de peus i mans al PSC en assumptes polèmics. Sia com sia, la manca de gosadia del Govern d’Illa, i els pals a les rodes d’ERC i dels Comuns, sustenten la decepció dels qui confiaven en un canvi de rumb centrat en els problemes dels ciutadans i oblidar els escarafalls insensats dels independentistes.

De fet, Salvador Illa, en el discurs d’investidura, es va comprometre a presidir un «govern de tothom per a tothom», però la realitat s’ha encarregat de desmentir aquest lloable propòsit.

En efecte, el seu continuisme polític radica en haver assumit bona part de l’agenda d’ERC i Junts en temes de seguretat, economia, administració, educació i infraestructures.

És cert que el president va declarar que venia «a construir i a no desmuntar res», i s’ha dedicat a tirar endavant projectes del Govern de Pere Aragonès. Entre altres cal esmentar la regulació del lloguer de temporada, l’Estatut de municipis rurals, l’eliminació de privilegis fiscals del Hard Rock i la signatura d’un sectari Pacte Nacional per la Llengua.

En canvi no s’han aprovat els pressupostos per al 2025, continua el caos en la xarxa de Rodalies, la inseguretat ciutadana persisteix (malgrat l’acord d’augmentar progressivament la plantilla dels Mossos d’Esquadra), les llistes d’espera no s’han reduït, les ajudes a la dependència es fan esperar massa i no s’ha incidit en el mastodòntic entramat burocràtic de la Generalitat.

I per enllestir aquest memorial de greuges, indicar que no s’ha avançat en garantir la pluralitat política dels mitjans públics. Concretament, no s’ha frenat el partidisme descarat de TV3 i Catalunya Radio que acull a una colla d’independentistes fanàtics.

Cal un cop de timó!

Subscriu-te per seguir llegint