No ensumaràs calces alienes

Parlant s'entén la gent. Estic segur que si l'avi que a Formentera entrava d'amagat a casa de les veïnes per a olorar-les les calces, els hagués demanat permís per a fer-ho, aquestes l'hi haurien concedit amablement, tant se'ls en donaria, a elles. Em poso en el seu lloc -en el d'elles, no en el d'ell- i si alguna vegada un dels meus veïns -o veïnes- sol·licités flairar-me els calçotets, jo no tindria forces per a negar-m'hi, aquí té, senyor Feliciano, flairi, flairi. Si els meus veïns llegeixen aquest article, sàpiguen que no cal que entrin clandestinament a casa meva, truquin vostès a la porta i demanin com si res. Amb educació, és clar.

Al iaio de Formentera el va vèncer la timidesa, i això que l'illa és zona de hippies i de nudisme, així que es va ficar a casa de les veïnes en absència d'aquestes, per a acostar el nas a la seva roba íntima. Com que aquestes no són maneres, l'home ha estat condemnat per violació de domicili. Noti's que el delicte no és ensumar calces alienes, sinó entrar a casa aliena, així que si vostè, lector, ensopega pel carrer amb unes calces -siguin o no de llenceria fina-, cosa que no seria d'estranyar tal com està d'insalubre la ciutat, sàpiga que té tot el dret a ensumar-les sense que ningú li pugui recriminar. El cas de calces amb propietària coneguda és diferent, aquestes coses s'han de sol·licitar. Tan sols que l'avi d'olfacte fi -no en el sentit de refinat sinó en el de sagaç- hagués trucat a la porta en una sola ocasió i hagués expressat el seu antull olfactiu a les veïnes, n'hi hauria hagut prou per sempre. Les pròximes vegades ja no caldrien explicacions, en obrir la porta, ja sabrien a què venia el vell.

- Noies, no fiqueu encara la roba a la rentadora, que tenim aquí al veí.

Un no ensuma calces perquè sí, ho fa quan fallen els altres sentits. Als 82 anys, probablement el veí té la vista afectada i no en fa prou de mirar-les des de lluny, allà a l'estenedor, si fos així no tindria necessitat de violar un domicili. Pel que fa a l'oïda, perquè unes calces facin soroll en rebregar-les amb la mà, haurien d'estar tan encartonades de no haver-les rentat durant setmanes, que millor no acostar-s’hi, deixem-ho córrer. El tacte -un altre sentit- és poca cosa, si algú vol tocar calces, n'hi ha prou d'anar al mercat i grapejar les que s'hi venen, com fa tothom. No li quedava a l'home altra cosa que l'olfacte per a satisfer els desitjos fetitxistes. A més, l'olfacte és el sentit que més persisteix en la memòria, Proust relata com el protagonista d'A la recerca del temps perdut se sent transportat a la infantesa amb només flairar una magdalena mullada en te, imaginin unes calces. Segurament la fragància que desprenien les calces de les veïnes li recordava al pobre home l'aroma de l'entrecuix de la seva difunta esposa, Déu la tingui en la glòria, o d'una xicota alemanya que va tenir en la seva joventut, una hippie que va venir a l'illa a vendre artesania i va acabar de directiva a Siemens, qui l'enxampés avui.

- S'ha deixat vostè el sentit del gust.

- Deixi, deixi, millor no donar idees.

Cert és que la notícia no precisa si el bon home ensumava les calces a les veïnes mentre les portaven posades, però costa de creure que, si fos així, triguessin tant a adonar-se’n i haguessin de col·locar càmeres a l'habitatge per saber què hi passava. Almenys jo, si algú em flaira els calçotets mentre els porto, em crec capaç d'adonar-me'n sense l'ajuda de càmeres de seguretat.

Abans, les relacions veïnals eren més estretes. Una escala, fins i tot un carrer, era com una gran família. Vostè em dona un polsim de sal, que m'he quedat sense, i jo li deixo ensumar les meves calces; jo li porto una barra de pa i vostè em refrega els seus mitjons per la cara; si em vigila vostè al nen mentre vaig a la perruqueria, quan torni li permeto que flairi el tanga de la nena. Així s'anaven forjant vincles. Avui dia, els veïns ens hem convertit en estranys i, és clar, ens fa cosa sol·licitar qualsevol favor per nimi que sigui, fins i tot el d'ensumar la roba interior de la senyora del quart.

Subscriu-te per seguir llegint