El joc de les paraules

WMagazin (https://wmagazin.com), la revista literària, editada en digital i paper, que té el noble afany de compartir lectures dels autors que més plauen al públic en general, enguany ha proposat a 20 acreditats escriptors de llengua castellana que cerquin amb quina paraula s’atreveixen a definir el temps actual, amb les seves llums i ombres. N’esmentaré algunes d’elles: cicle, delirant, desinformació, eclosió, intel·ligència artificial, perplexitat, turbulències, veritat.

M’he permès entrar en joc, tot convidant a l’amable lector que igualment elegeixen la seva paraula definitòria. Esperonat pel pensament de Gilbert Keith Chesterton, quan diu: «La idea que no intenta convertir-se en paraula és una mala idea i la paraula que no vol convertir-se en acció és una mala paraula».

La meva paraula escollida és «veritat», que inclou «veracitat» en contraposició a la «falsedat» que inclou la «desinformació», o sigui manca d’informació certa, fiable. L’envergadura d’aquesta desinformació ha portat als bons periodistes i analistes de la informació política a qualificar-la amb el terme «postveritat», que descriu una situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i a les creences personals.

Les relacions i la convivència social s’assenten en la recíproca confiança condimentada per la veritat i la veracitat. En conseqüència, la falsedat, la desinformació i la postveritat esdevenen veritable càncer destructiu de les relacions socials que poden esdevenir en nutrients d’odis, rancors, misèries, guerres i morts.

Acreditats filòsofs i sociòlegs del nostre segle han denunciat la perversió del bon costum i virtut de dir sempre la veritat:

Byung-Chul Han critica la societat de la transparència i la sobre informació: massa dades, poca veritat significativa.

Hannah Arendt ja advertia que, si es confon veritat i opinió, la realitat desapareix, i això obre la porta a l’autoritarisme.

Noam Chomsky parla de la manipulació mediàtica com a eina per fabricar consentiment polític.

També ho ha fet el nou Papa Lleó XIV en una de les primeres entrevistes; va reunir més de 7000 periodistes a l’Aula Pau VI del Vaticà, el dilluns 12 de maig, que s’han ocupat de donar, durant un mes, la intensa informació des de la mort del Papa Francesc fins a l’elecció del primer Papa agustinià, nord-americà i peruà de la història de l’Església.

Per a tota persona que es dediqui a la comunicació val la pena llegir-se tot el discurs, àmpliament ovacionat. Em permeto destacar els següents pensaments: «Desarmem les paraules i ajudarem a desarmar la Terra». Aquesta frase és una crida als mitjans de comunicació perquè promoguin una comunicació de pau i evitin la difusió de missatges que incitin a l’odi i la violència.

Igualment, destaca la importància de la llibertat de premsa, i que els pobles informats prenen decisions lliures.

A més, el Papa Lleó XIV ha posat èmfasi en la importància d’una comunicació que sigui capaç d’escoltar i donar veu als més febles, i també a la responsabilitat i el discerniment en l’ús de les noves tecnologies, especialment la intel·ligència artificial.

Subscriu-te per seguir llegint