Els aiguats a Montserrat de fa 25 anys

Va ser la matinada del 10 de juny de l’any 2000, avui fa 25 anys, quan el monestir de Montserrat quedà inundat, degut a una pluja intensa i que mai no havia vist. Segons els registres pluviomètrics, van caure en poques hores 170 litres per metre quadrat. Concretament, va ser a quarts de tres del matí quan va començar a diluviar torrencialment.

El prefecte i el subprefecte de l’Escolania (que, amb els escolans aquells dies dormien a l’edifici del costat de l’hotel Abat Cisneros), de seguida van evacuar els nois al monestir, ja que la terra i els rocs entraven amb força per les finestres d’aquell edifici. 

Quan aquell dissabte 10 de juny estàvem acabant la pregària de Matines, el P. Josep Mª Cardona, prior del monestir, va venir al cor superior per informar-nos de la situació dantesca que estava passant. Recordo que pocs minuts abans de les sis del matí, en anar a la pregària, no vaig veure res del que, tres quarts d’hora després, veuríem horroritzats: l’escala de marbre del monestir era una cascada, un riu desbocat d’aigua que baixava cap a la porteria i per l’escala, sortia a les places. La cuina era plena de fang i de rocs i el claustre superior (que dona al refetor), encara té avui la marca, de quatre o cinc centímetres, de la terra fangosa que va quedar dipositada allí fins que la vam treure.

L’aigua que queia per la muntanya entrà a la cuina i baixà per l’escala fins que sortí a les places. També el Centre de Coordinació Pastoral va quedar inundat i va ser el P. Ignasi que aconseguí obrir les portes perquè l’aigua sortís a les places. Aigua, documents, cadires, ordinadors...

Aquell dissabte vam dinar al complex de la plaça dels Apòstols i allà mateix, enmig d’una emoció i d’una gran tristesa, els escolans, a la una, com sempre, van cantar la Salve i el Virolai a la Mare de Déu.

Els hostes i els qui eren a l’hostal Abat Cisneros i també els escolans, van ser evacuats en helicòpters i amb l’Aeri, ja que la carretera era tallada per esllavissades que impedien el pas dels cotxes.

Cal dir que immediatament els monjos ens vam posar a netejar el que podíem i també els treballadors del santuari, que, en conèixer la devastació que havia produït la pluja, vingueren de seguida a donar un cop de mà.

Des de la infermeria veiem els cotxes, aparcats a la plaça de davant de les botigues (destrossades), que, com si fossin de paper, eren arrossegats per l’aigua, caient al torrent de Santa Maria.

Aquell vespre, els monjos, tot sols a la basílica, vam celebrar l’eucaristia en un ambient de serenor i tristesa.

L’endemà, el diumenge 11 de juny, després de la pregària del matí, amb el P. Ignasi Fossas (tots dos érem els infermers de la comunitat), vaig acompanyar (ajudats pels infermers Jordi Blancafort i la seva esposa, Judit Gómez) els monjos ancians i malalts a la Cova de Manresa, on vam ser acollits sol·lícitament pel seu superior, el P. Estanislau de Balanzó, on hi vam romandre uns deu dies, fins que vam poder tornar a Montserrat.

Subscriu-te per seguir llegint