Ciutadanitzar la política

Parteixo de l’afirmació que la política hauria de ser un servei públic i no un privilegi, una dedicació generosa al bé comú, fonamentada en valors ètics i de compromisos ferms per una societat més justa. No obstant podem comprovar com en massa ocasions la política real deriva en crear i atorgar avantatges i prebendes a les persones que ocupen càrrecs, o que els han ocupat, o facilitant corrupteles i corrupcions, situant-los en un especial estatus per sobre del ciutadà normal i corrent. 

Al segle vint-i-u no podem deixar de plantejar-nos nous reptes respecte a l’exercici del poder i la dedicació a la política, controlada essencialment per les màquines burocràtiques dels partits polítics, si volem evitar que creixi la desafecció de la ciutadania respecte al que és públic i és de tots. Els que opten per servir la ciutadania des del seu principi i ideals polítics mereixen reconeixement i afecte, sempre que actuïn amb honradesa, integritat i transparència. La política mai hauria d’haver estat un mitjà de vida permanent, ni un instrument d’enriquiment personal.

I caldria adoptar mesures per evitar això. Cal, en primer lloc, eliminar els privilegis que fan dels que dirigeixen la funció pública, unes elits socials quasi intocables. En segon lloc, seria exemplaritzant ajustar les retribucions dels alts càrrecs polítics a standards raonables, comparativament amb el que perceben molts altres ciutadans normals i corrents, d’acord amb la situació econòmica del país, i el treball realitzat. L’eliminació de les altes pensions vitalícies dels alts càrrecs polítics, que en poc temps es generen a favor seu, i de les prebendes que tal situació els proporciona com secretaris permanents, vehicles, seguretat, oficines… És una altra mesura convenient i necessària, per donar exemple que la política és servei i no negoci, que a la política és va a servir i no a servir-se’n. I que prenguin nota Diputats i senadors. 

Cal ser conscients que no podem mantenir una «classe política» cada cop més engreixada amb determinats privilegis molt lluny del que s’exigeix als ciutadans normals per poder accedir a una pensió, no sempre suficient, després de molts anys de treball. Ciutadanitzar la política és obrir la participació ciutadana més enllà de dipositar un vot cada quatre anys. Quan els nostres representants deixin de mantenir privilegis, durant i després de l’exercici del càrrec, i s’igualin amb la resta de la ciutadania, comprovarem que la política és servei imprescindible per millorar la vida de tots i no la d’uns pocs privilegiats. I canviar tot això no és utopia ni bogeria, és de justícia. Només així podem garantir un gran futur per a la democràcia. Sense participació activa de la ciutadania, sense exemplaritat dels que ocupen alts càrrecs a la política institucional, sense posar en el centre el servei públic i l’interès general, la democràcia s’esmorteix i es trenca. Cal innovació democràtica, educació cívica, mobilització social. 

Subscriu-te per seguir llegint