Insult racista que és causa d’acomiadament

Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, dictada el 8 d’abril, que desestima el recurs de suplicació interposat per la part treballadora contra la sentència dictada pel Jutjat social núm. 3 de Sant Sebastià el 20 de novembre de 2024, que havia desestimat la demanda interposada en procediment per acomiadament, mereix el meu comentari pel seu indubtable interès jurídic i social. 

D’una part, la lectura dels molt amplis i detallats fets provats de la sentència d’instància permet tenir coneixement d’una conflictivitat en l’empresa provocada per la treballadora posteriorment acomiada, per la seva actitud despectiva i agressiva cap als seus companys i companyes, si bé serà un cas concret, un concret insult, «puto negro» el que serà, per a l’empresa, la gota que va vessar el got de la seva paciència i que la va portar a acomiadar a aquella. 

D’una altra, la valoració d’aquest insult com falta molt greu, inclosa tant entre les causes d’acomiadament de l’art. 54. 2 de la Llei de l’Estatut dels treballadors com entre les faltes tipificades en el conveni col·lectiu aplicable i la sanció del qual podia arribar a ser la d’acomiadament.

Desestimada la demanda, la pretensió de la qual era que es declarés la nul·litat, o subsidiàriament la improcedència, de l’acomiadament, la treballadora va interposar recurs de suplicació a l’empara dels apartats b) i c) de l’art. 193 de la Llei reguladora de la jurisdicció social .

En el fonament de dret primer de la sentència del TSJ es troba una síntesi de la fonamentació de la dictada pel JS i que li va portar a desestimar la demanda. Podem llegir que «El suport de la decisió judicial el constitueix els testimoniatges escoltats en l’acte de judici, que porten al Jutjador a concloure que l’actora va ofendre molt greument al seu company de treball, Sr. Adolfo, incompliment tipificat efectivament com falta molt greu sancionable amb acomiadament en el conveni col·lectiu que resulta d’aplicació a la relació laboral, i en l’Estatut dels Treballadors, concloent que donat el context en el qual es va produir l’ofensa, sense mediar provocació per part del Sr. Adolfo, tractant-se en tot cas d’un insult racista sense cap justificació, l’acomiadament és sanció proporcionada, i adequada». 

Acudeix el TSJ a la seva pròpia doctrina, que és també la del Tribunal Suprem com a regla general, que «les faltes de respecte i consideració cap als superiors i companys de treball comeses per la persona treballadora han d’enjudiciar-se valorant la falta en si mateixa, és a dir la seva entitat o gravetat, i les circumstàncies de lloc i temps en què es cometen, reservant l’acomiadament per a aquells incompliments dotats d’especial significació per la seva gravetat i pel seu caràcter injustificat».

Té l’insult proferit, «puto negro», la gravetat suficient per a ser mereixedora la treballadora de l’acomiadament disciplinari? Resposta clara i indubtable de la Sala: sí, així és. I proporciona aquesta resposta perquè «l’actora va dirigir al seu company un insult clarament racista, no en un àmbit col·loquial, o en el marc d’una estreta companyonia (mal entesa per descomptat), ni molt menys després de mediar una discussió o provocació per part de l’ofès (tampoc ho justificaria), sinó que ho va proferir de manera intencionada, amb ànim d’ofendre considerant l’origen racial del Sr. Adolfo, que és senegalès.

Aquest Tribunal després de rebutjar que s’hagi generat cap indefensió a l’actora, considera en decisió majoritària que, igual que sosté la sentència recorreguda, el comportament de la demandant atempta contra la dignitat del Sr. Adolfo, sent inadmissible, clarament discriminatori, i no és possible minimitzar-lo, màximament quan el propi Sr. Adolfo li va restar importància perquè, segons va exposar «està acostumat des de fa temps al fet que altres persones li insultin d’aquest mode», manifestació que evidencia l’absoluta necessitat d’erradicar aquests intolerables comportaments, sense que sigui possible restar-los transcendència, i molt menys que l’empresa els passi per alt». 

Hauria pogut imposar l’empresa una sanció distinta de la de l’acomiadament disciplinari? És cert que això era possible atès que ho possibilitava l’art. 52 del conveni col·lectiu, però no és menys cert que l’acomiadament estava inclòs dins d’aquest, per la qual cosa (la majoria de) la Sala conclou que «(no pot) modificar la sanció imposada en estar compresa en l’elenc de les establertes convencionalment per a la falta molt greu comesa». 

En definitiva, un insult racista sempre ha de tenir conseqüències jurídiques, depenent aquestes de totes les circumstàncies que concorrin, sense oblidar mai que ha de tenir també una clara i contundent crítica social. 

Subscriu-te per seguir llegint