La Setmana

Les plataformes poden haver allargat la vida útil de les pel·lícules (no oblidem que, en essència, són l’evolució dels enyorats videoclubs), però també s’han convertit, tot volent substituir el model tradicional de distribució, en una amenaça contra la nostra manera de mirar cinema. Hi ha qui ha entès molt bé que els dos mons poden i han de conviure i retroalimentar-se (Filmin, sobretot) però també hi ha qui ha torpedinat sense manies l’itinerari natural del fet cinematogràfic. Principalment perquè hi ha una veritat que, agradi o no, és inalterable: qualsevol pel·lícula, tingui la qualitat que tingui, és millor vista en una sala de cinema. Sortosament hi ha molts creadors i gestors culturals que hi continuen creient i reivindiquen la pantalla gran, i també l’oportunitat d’accedir-hi, com un valor fonamental de la cultura col·lectiva. És per això que s’ha d’aplaudir, i molt, la gran feina que ha començat a fer La Setmana, el festival de cinema independent de Girona. Els seus responsables, amb Carles Ribas al capdavant, han fet una primera edició impecable en què el premi era, justament, la distribució de la pel·lícula. És a dir, guanyar la visibilitat, poder estrenar els fruits d’un procés que és llarg, costós i sovint poc agraït. Com va dir a l’acte de clausura el productor i Premi d’Honor d’aquesta primera edició de La Setmana Tono Folguera, les pel·lícules independents, aquestes que tenen més dificultats per tenir una distribució normalitzada, són les que més arrisquen i donen sentit a una sala de cinema. Per tant, no podria ser una iniciativa més coherent i necessària, perquè ara més que mai s’hauria d’aplanar el camí que porta de la idea a l’exhibició, de la creativitat a la difusió. No és cap causalitat que aquesta bandera s’alci des de Girona, una ciutat que sempre s’ha projectat com a niu audiovisual però que no ha d’oblidar que sempre hi ha noves veus per escoltar i nous projectes per promoure. És un moment cabdal per al futur del cinema, i queixar-se està molt bé, però encara és més important actuar. Llarga vida a La Setmana.

Subscriu-te per seguir llegint