Blanes arran de flors

L’eslògan «Blanes arran de ...» sembla haver fet fortuna. Des de l’original «Blanes arran de mar» s’ha anat estenent a altres iniciatives per promocionar la vila, sobretot fora de temporada . Aquest darrer cap de setmana, s’han endegat un seguit d’activitats que, sota el nom de « Blanes arran de flors», volen posar en valor diferents propostes, en les que la varietat i la creativitat al voltant de l’ornamentació floral i la jardineria sumin per a gaudi de vilatans i forasters.

Així, el Jardí Botànic Mar i Murtra, uns quants vivers, mig centenar de botigues, la Fundació Aspronis i les Estores de Corpus del Raval com a plat fort de cloenda amb el patrocini del Departament de Turisme i Promoció de la ciutat hauran intentat convertir Blanes, ni que sigui durant un cap de setmana, en una «Ville Fleurie» a l’estil de tantes com n’hi ha a França. Potser, una iniciativa que acabi competint amb la que cada mes de maig ofereix la capital de demarcació: «Girona temps de flors»?

A Girona, l’experiència floral està consolidada des de fa temps. Qui sap si lleugerament depassada per la massificació que genera i pels inconvenients que alguns gironins, sobretot els veïns dels carrers florejats, pateixen. No és estrany escoltar-ne algun dels més afortunats (laboralment) dient: « jo, per Temps de Flors me’n vaig». Així ho va fer, almenys una vegada, un exalcalde gironí i la seva família durant els dies més atapeïts de l’esdeveniment. Vaig coincidir amb ell al mateix establiment hostaler, un ja llunyà cap de setmana. Per comentaris caçats al vol, vaig deduir que havien «fugit» per estalviar-se l’enrenou de Girona.  

No crec que els veïns de Blanes, en aquest primer tast de «Blanes arran de flors», hagin patit, encara, els maldecaps d’una engolfada de visitants. Ells i els qui ens hagin visitat hauran pogut comprovar però, d’una banda l’encert i la bona voluntat de la iniciativa i d’una altra la fragilitat d’aspectes que, sens dubte, caldria millorar en futures edicions. Com les horribles tanques de plàstic que enlletgeixen les instal·lacions. Com les tres palmeretes ubicades davant del teatre de les que en lloc de penjar-hi dàtils hi pengen cartells que remeten als comerços que les han patrocinat. Un lloable mecenatge que mereixeria una retolació més acurada. Millorar el disseny i la visió global d aquest projecte floral blanenc és, sens dubte, un repte pel futur. 

Un repte en el que caldria sumar la implicació de barris i veïns allunyats del centre : els qui no han estat afortunats per cap de les set instal·lacions més descentralitzades. Alguns blanencs, amb millor o pitjor estil, han fet palès el seu desencís a les xarxes: «amb l’herba de la riera de la Plantera es podria decorar de verd tot el centre...així no s’hi calaria foc», «això no va de ciutat, va de zona-centre, els barris som sempre la última me....!»  

No faig servir emoticones. Si ho fes, en sumaria una més als gairebé quatre-cents cors que dijous passat saludaven la floral iniciativa blanenca. Tot allò que representi atraure visitants a través de la cultura, l’art, la creativitat, la bellesa... penso, suposa un plus per qualsevol municipi. Penso també, en el que sempre em respon un familiar quan li explico algun nou projecte creatiu o teatral : «està bé... però, depèn de com es faci». El què i el com! A Blanes, sovint, «els com» tenen molt de marge de millora.

Subscriu-te per seguir llegint