Constantinoble, 381 (Concilis cristològics, II)

Del Sínode de Roma de l’any 378 sorgí el Tomus del papa Damas, en el qual, entre d’altres heretgies, encara es condemnava l’arrianisme i el semiarrianisme, oposades al Credo de Nicea (325), i també les doctrines del filoarrià Macedoni (370) i d’Apol·linar de Laodicea (310-390). Macedoni, que havia estat patriarca de Constantinoble i havia consagrat molts bisbes que sostenien, com ell, que l’Esperit Sant no era de la mateixa naturalesa divina que el Pare i el Fill; els seus seguidors se’ls denominava pneumatòmacs («combatents contra l’Esperit»). Apol·linar, per la seva banda, inicialment amic i protegit d’Atanasi, volent defensar la naturalesa divina de Jesús es passà de rosca i acabà negant la naturalesa humana. Encara planava la confusió entre ousia («substància»), physis («natura») i hypóstasis («subsistència»). Partia del concepte triàdic d’home, format per cos, ànima i enteniment (sôma, psichê i noûs), de manera que el Verb, en encarnar-se, hauria pres cos i ànima humana, però no l’enteniment, perquè aquest seguia essent diví. La natura humana assumida pel verb esdevenia divina per la seva unió amb el noûs diví: mía physis toô Lógou sarkômèné («una natura única encarnada del Logos»).

Teodosi, que volia, com els emperadors anteriors, que el cristianisme li servís per unificar l’imperi, i per això el Cunctos populos de l’Edicte de Tessalònica (27-II-380), amb permís del papa convocà un concili imperial que se celebrà entre maig i juliol del 381, circumscrit a Orient, sense legats del papa ni participants occidentals, i, així i tot, considerat segon concili ecumènic (!). Tot i que Paulí, de fe nicena estricte des de l’inici, seguia mantenint la seu antioquena, començà presidint-lo l’exhomoiousià Meleci d’Antioquia, que hi portà el grup més nombrós de bisbes d’un total de 150, i s’havia arrenglerat amb els nicens o catòlics. No en tenim actes, però s’ha refet la seva documentació a partir del concili de Calcedònia (451), i sabem que començà amb certs desordres. Hi assistien intel·lectuals de renom: Heladi de Cesarea de Capadòcia, successor de Basili, Pere de Sebaste, germà de Basili, Gregori de Nissa, Diodor de Tars, Ciríac d’Adana...

Les sessions van quedar marcades per tres fets importants. Primer, Eleusi de Cízic encapçalà 36 bisbes macedonians o penumatòmacs, que persistiren en les seves concepcions arrianes. Gregori de Nazianz, patriarca de Constantinoble des del 378 (elecció debatuda com veurem), aprofità l’homilia de la Pentacosta per exhortar-los a incorporar-se entre els catòlics. Van abandonar el concili abans de la sessió d’obertura. Segon fet: quan ningú no s’ho esperava, Melici morí. La presidència del concili va recaure en Gregori de Nazianz, patriarca de la ciutat on tenia lloc el concili. Aquest demanà el reconeixement de Paulí com a patriarca d’Antioquia, que ja exercia amb el suport de Roma. Però els melicians no ho acceptaren. El concili va remetre l’afer als preveres d’Antioquia que van elegir Flavià com a substitut de Meleci amb el suport de Teodosi, però no ben vist per Roma ni per Alexandria (que encara reconeixien Paulí (388). Tercer fet: Timoteu d’Alexandria i els seus bisbes egipcis arribaren tard i impugnaren l’antiga elecció del de Nazianz per a Consantinoble: hi volien instal·lar Màxim el Cínic. Des de Roma, Damas s’hi oposà: pensant erròniament que havia estat bisbe de Nazianz (segons un cànon de Nicea, si era així, no ho podia ser de cap altra seu), impugnà l’elecció de Gregori. Aquest, dignament, va fer mutis després de demanar a Teodosi el seu relleu. Aquest recaurà en Nectari, un senador batejat cuitacorrents, però que va saber dur el concili a bon port.

S’hi redactà aquest Credo, que completa el de Nicea (poso en cursiva les diferències) i encara es resa avui a les eucaristies. Quedava clar que Jesús era veritablement home i que l’Esperit Sant mereixia la mateixa adoració i glòria que el Pare i el Fill (no s’hi parlava de substàncies):

1. - Creiem en un sol Déu Pare omnipotent, creador de totes les coses, les visibles i les invisibles; (igual que a Nicea)

2. - I en un sol Senyor Jesucrist, Fill unigènit de Déu («unigènit» passa de 2a a 2 respecte Nicea).

2a. - Nascut el Pare abans de tots els segles, llum de llum, (se suprimeix «de la substància del Pare» i també suprimeix «Déu de Déu» respecte a Nicea), Déu veritable de Déu veritable, engendrat, no fet, consubstancial (en grec homooúsios, en llatí consubstantialis) al Pare, per qui totes les coses van ser fetes (se suprimeix, «les del cel i les de la terra» respecte a Nicea);

2b. - que per nosaltres els homes i per la nostra salvació va baixar dels cels i es va encarnar per obra de l’Esperit Sant i de Maria Verge, i es va fer home («inhumanatus est»), i va ser crucificat per a nosaltres sota Ponç Pilat, va patir, va ser sepultat, va ressuscitar el tercer dia segons les Escriptures i va pujar al cel. I seu a la dreta del Pare, i de nou retornarà amb glòria a jutjar els vius i els morts: i el seu regnat no tindrà fi (molts canvis de formulació respecte a Nicea);

3.- i en l’Esperit Sant,

3a. -Senyor i vivificant, que procedeix del Pare (al segle VI, en la litúrgia, s’interpolaria «i del Fill», «Filioque»), que juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat, que va parlar mitjançant els profetes.

4. En una sola Santa Església Catòlica i Apostòlica. Confessem un sol baptisme per a la remissió dels pecats. Esperem la resurrecció de la carn i la vida del segle futur. Amén. (3a i 4 afegits respecte Nicea).

El seguien quatre cànons d’anatemes, el primer dels quals reafirma la doctrina de Nicea i condemna les formes d’arrianisme i semiarrianisme, els apol·linaristes i els pneumatòmacs. Clausurat el 9-VII, Teodosi confirmà les seves declaracions amb un Edicte el 30-VII i el document De fide catholica, que reblava el Cunctos populos. I perquè no hi hagués cap dubte esmentava els noms dels bisbes amb els quals calia estar en comunió. Vist que el bisbe d’Efes era macedonià i el i de Pisídia era arrià, a Orient calia estar en comunió amb Amfiloqui d’Iconi i Òptim d’Antioquia de Pisídia. 

Subscriu-te per seguir llegint