L’amnistia és legal: i a mi què?

No sé a qui pot importar-li l’opinió del Tribunal Constitucional respecte de la Llei d’Amnistia. A Pedro Sánchez per descomptat que no, ja va demostrar tancant-nos durant la pandèmia que la legalitat o il·legalitat d’una norma li importa ben poc mentre serveixi als seus interessos, per ell, com si el TC diu missa. Als ciutadans, menys encara, perquè el que els interessa d’un govern no és que compleixi la llei -això hauria de donar-se per descomptat- sinó que no menteixi ni es vengui per set vots, i ja sabem que això és el que va fer el PSOE, sense necessitat que ens ho confirmi un grupet de magistrats. És a dir, que el TC ha dedicat un temps preciós a discutir sobre si l’amnistia és legal, cosa que no interessa a ningú en absolut. Si pogués escollir en quin animal reencarnar-me, triaria fer-ho en magistrat del Tribunal Constitucional, això sí que és vida i no la d’un lleó marí, esterrossat sempre al sol.

Per fortuna per al govern de Sánchez, els tribunals encara no jutgen l’honradesa, així que mentir, enganyar, fingir i engalipar són accions perfectament constitucionals. Una altra cosa és que siguin actes èticament reprovables, però si fins ara al govern li han anat perfectament les coses sense saber què coi és l’ètica, no és cosa de començar a esbrinar-ho a hores d’ara. De fet, ara que Pedro Sánchez ha descobert que li està permès tot el que no sigui contrari a la Constitució, se li obren una infinitat de possibilitats, que segur que no desaprofitarà. Això de mentir, canviar d’opinió o estafar electors i militants està molt bé, però d’ara endavant hauria d’anar un pas més enllà i sortir de la zona de confort -quines ganes tenia d’utilitzar aquesta expressió tan cursi- que per a ell suposen les falsedats contínues, que no tenen cap mèrit per a un professional de la seva talla. Ja que no ho prohibeix la nostra Carta Magna, a Pedro Sánchez li està permès assistir torrat a les cimeres de l’OTAN, recórrer nu i de quatre grapes la taula del Consell de Ministres durant les reunions de l’executiu, tenir relacions sexuals amb una cabra (sempre que hi hagi consentiment mutu), canviar el Falcon per una carrossa estirada per sis cavalls negres, concursar a La isla de las tentaciones, pixar de cara al vent, anar als toros, explicar acudits verds a missa, decretar que a Espanya se segueixin els usos horaris de Singapur, canviar el vermell de la selecció espanyola de futbol pel blaugrana i, per descomptat, amnistiar a qui li vingui de gust o -millor encara- a qui li convingui per motius polítics. Tot ho permet la Constitució, així que Pedro ha d’anar per totes. Ha començat per l’últim de la llista perquè és el més fàcil, tot i que no falta qui, a la vista de les seves declaracions després d’assistir a l’última cimera, creu que ha començat justament pel primer.

Com va escriure fa un segle Julio Camba en una de les seves cròniques parlamentàries, cal admirar aquests governs providents que, ja que a les bones no acceptem allò que ens cal, ens ho donen a les dolentes, igual que els pares donen als nens malalts aquelles medicines que els han de restituir la salut. A Espanya ignoràvem com de necessitats estàvem d’una amnistia per als líders del procés, no sé si s’han adonat vostès que, sense amnistia, els carrers estan plens de gent plorant, de nens famolencs, d’assassinats polítics, d’execucions sumàries, de patinets per les voreres i de violacions a les poques religioses que queden, sense que la seva provecta edat serveixi d’atenuant. Ha estat el TC qui li ha ofert a Pedro Sánchez el que necessitava en aquest moment, que no era el certificat ICO de legalitat per a l’amnistia -això tant se li’n fotia-, sinó l’oportunitat que, per fi, en la premsa i en les xarxes es parlés d’alguna cosa que no fos la corrupció institucional que com a president ha permès, qui sap si fomentat.

Quan un polític arriba a creure’s que pot fer tot el que no estigui expressament prohibit, desapareix el polític i apareix un comediant, cosa que s’agraeix: ja que des de fa molt temps els ciutadans sabem que els nostres governants no faran res per millorar-nos la vida, almenys que ens facin riure.

Subscriu-te per seguir llegint