Promeses i realitat de Trump

Aviat farà un any de l’arribada de Trump a la Presidència dels EEUU i la seva actuació cada vegada s’allunya més del que deia en campanya. Amb ell s’havien d’acabar totes les guerres. La d’Ucraïna l’acabaria en una setmana, aconseguiria un acord ràpid amb el «seu amic» Putin. La realitat és que la guerra està més viva que mai i les converses de pau a Turquia continuen estancades i sense perspectives d’èxit. Dona la impressió que, amb la retirada de l’ajuda americana a Ucraïna, el seu amic Putin s’ha sentit enfortit i vol ocupar el màxim de territori ucraïnès abans de negociar. L’altre gran focus bèl·lic és l’Orient Mitjà que està més inflamat que mai. L’actuació de l’exèrcit israelià a Gaza i Cisjordània és totalment desproporcionat, la destrucció de Gaza, les deportacions massives, els atacs indiscriminats i el bloqueig a l’arribada d’aliments. L’arribada de Trump no sols no ha parat les accions dels israelites sinó que aquests s’han vist avalats i ara han començat una guerra amb Iran en la que ha participat EEUU, les conseqüències de la qual són imprevisibles tot i que Trump des de la supèrbia que el caracteritza diu que ha parat el programa nuclear iranià i l’escalada militar.

Una altra de les grans promeses de Trump va ser la d’expulsar milions d’immigrants sense papers, el seu programa té dificultats i fa uns dies ha començat a Los Angeles a revisar empreses per detenir els treballadors sense papers. La reacció d’immigrants i demòcrates ha sigut organitzar manifestacions contra les detencions i Trump ha enviat l’exèrcit per reprimir unes manifestacions pacífiques que s’estan convertint en violentes i estan comportant un enfrontament institucional molt greu entre el governador de l’estat de Califòrnia i el govern dels EEUU, un enfrontament que s’està estenent a altres estats i ciutats americanes, com San Francisco, New York o Chicago. Em va recordar la transició quan Narcís Serra, com a ministre de defensa, va alliberar espais en moltes ciutats en treure instal·lacions militars de les ciutats (el parc del migdia a Girona està fet en uns espais que ocupava l’exèrcit). Recordo el seu raonament: «El franquisme tenia quarters a les ciutats perquè l’exèrcit franquista tenia, com una de les seves missions, controlar el poble, però en democràcia l’exèrcit té altres funcions, s’ha d’ubicar fora de les ciutats». Ara Trump recupera la idea franquista de fer servir l’exèrcit per controlar el poble, potser arribarem a veure quarters a les ciutats americanes... Fa uns dies Trump ha retirat de forma selectiva les batudes per trobar immigrants sense papers a algunes activitats empresarials, el motiu és que moltes activitats havien de tancar portes si perdien part de la mà d’obra estrangera.

Una altra batalla de Trump és la dels aranzels. El decret del «dia de l’alliberació» com el va anomenar, va imposar aranzels a molts productes i països que després han sigut posposats i estan pendents de negociacions. Suposo que els que segueixen la història dels aranzels deuen saber com estan avui, però la major part de la gent ja no sabem quins aranzels estan vigents, el desgavell és tan gran i l’impacte en l’economia mundial i en els propis EEUU, que ningú té clar fins on arribaran les coses. El xoc amb Jerome Powel, president de la reserva federal, pel tema dels tipus d’interès és també un xoc important que afecta i afectarà l’economia americana que avui no es troba en la seva millor situació.

Una altra promesa electoral és que Europa havia de pagar per la seva defensa. Aquests dies hem vist la reunió de l’OTAN i hem sentit Trump clamar perquè tots els països arribin al 5% en despesa de defensa i una Europa submisa (quin paper té Europa en les guerres actuals?) li ha dit que sí menys Pedro Sánchez. Potser tot té a veure que els governs europeus són majoritàriament del PPE i el seu programa de defensa coincideix amb el de Trump. No tinc clar que un augment fins al 5% de la despesa en defensa impliqui millor defensa, continuo pensant que una força realment europea (no de cada estat) tindria la possibilitat de defensar-nos sense arribar a aquest 5%.

De les promeses de Trump a la realitat després de prop d’un any de mandat hi ha una distància considerable agreujada per la cultura de l’odi que ha inspirat als EEUU, no sols va contra els diferents, aquells que ja eren perseguits pel Ku Klux Klan (homosexuals, negres i altres) sinó que arriba als que pensen diferent siguin jutges, congressistes, governadors, senadors o altres càrrecs institucionals. Les amenaces al governador de Califòrnia són precedent de la mort violenta a Minnesota d’una congressista i el seu marit i l’intent d’assassinat d’un senador.

No ens deixem enganyar i lluitem per mantenir les regles democràtiques que Trump vol destruir sigui als EEUU o al món sencer, les regles democràtiques i les organitzacions internacionals continuen essent la forma més humana d’afrontar els problemes, de governar-nos.

Subscriu-te per seguir llegint