Sis barrets per pensar

Edward Bono, ( Malta 1993-2021), escriptor, psicòleg de la Universitat d’Oxfordià, ens ha deixat el magnífic llegat del seu llibre : Sis barrets per pensar, que esdevé una bona eina per racionalitzar i posar ordre, tant els propis pensaments, com per a les conseqüents  preses de decisions, siguin familiars, professionals o empresarials.

Permeteu-me que us faci un breu tast del llibre en qüestió i la meva personal aportació a la seva proposta.

D’entrada cal subratllar que l’autor ha desenvolupat la teoria del «pensament lateral» , desafiant els criteris de la lògica convencional, iniciades en temps socràtics i aristotèlics. 

Com funciona el mètode «barretaire»?

S’organitza un grup de sis membres, amb un moderador. Es posa sobre la taula, el tema o problema per analitzar i/o resoldre. Cada membre ha de triar i posar-se un barret. Cada barret amb un color diferent, representa una determinada actitud o manera de pensar.

Cada persona ha d’actuar dins la lògica que el seu color representa.

1. El barret blanc : Una mirada objectiva a les dades i a la informació. «Els fets són el fets». 

2. El barret vermell : Legitima els sentiments, pressentiments i la intuïció, sense necessitat de justificar-se. 

3. El barret negre: Significa la crítica, lògica negativa, judici i prudència. El perquè quelcom pot anar malament. 

4. El barret groc: Simbolitza l’optimisme, lògica positiva, factibilitat i beneficis. 

5. El barret verd : L’oportunitat per expressar nous conceptes, idees, possibilitats, percepcions i usar el pensament creatiu. 

6. El barret blau : Control i gestió del procés del pensament. 

Al cap d’una estona, es canvien els barrets. Convé que cada membre del grup treballi com a mínim una vegada amb els sis barrets. El moderador recull totes les aportacions i vigila que cada participant segueixi les normes del barret que porta.

Ara bé, personalment, hi afegiria el « barret gris» valent-me del títol del llibre del filòsof alemany (1947) Peter Sloterdijk : Gris. El color de la contemporaneidad. 

Contemporaneïtat, la circumstàncies que ens fa ser contemporanis al temps que ens toca viure. Un temps que no es simplement una època de canvi, sinó un canvi d’època caracteritzat per innombrables transformacions en tots els àmbits de l’existència: la tècnica i la salut, la política i l’economia, l’educació i el lleure, el dret i l’estètica.

Aquesta evolució exigeix un capgirament de la nostra manera de veure el món i de viure en ell.

Les característiques del colors gris, neutre, elegant i seriós, tranquil i suau, pot semblar trist o fred. Combina amb tot els altres colors, esdevé una bona metàfora per encapsular una sèrie de fenòmens socioculturals i psíquics , veritables signes contemporanis com son la pèrdua dels grans relats, la polivalència del que es burocràtic i pragmàtic, esmorteïment de les grans passions, junt amb una certa desil·lusió generalitzada de les estratègies, polítiques, econòmiques i militars

El joc dels « Sis barrets per pensar» des de ara, almenys, per a mi, seran « SET», ens ajuden a classificar els projectes en : PNS (Positiu, Negatiu, Interessant) ; CTF ( Considerar tots els factors) CIS ( Conseqüències i Seqüeles )

Tanmateix , sempre serà bo al prendre una decisió , fer-ho com el Petit Príncep d’Antoine de Saint-Exupéry: És molt senzill: només si veu bé amb el cor».

Subscriu-te per seguir llegint