I tu, més

Deia una antiga sentència llatina de Séneca el següent: «iners mallorum remedium ignorantia est». I que traduït al nostre llenguatge ens diu que ignorar els problemes no és cap remei. Quan apareixen dificultats i problemes, i a la vida personal i social sempre n’hi ha, no és aconsellable voler ignorar-los com si no existissin, o voler fer creure que no tenen importància, o ajupir el cap i mirar cap a un altre costat. I no valen excuses, doncs el que cal, davant els problemes, és fer l’esforç per buscar solucions, trobar les causes i treballar esforçadament per posar-hi remei, millorant el propi futur. Cal ser sincers i practicar la humilitat. L’orgull individualista i excloent, la prepotència i el menyspreu de la veritat fan que els problemes no es solucionin, sinó que s’incrementin. I si és així en la vida normal i diària de la gent que vivim i treballem, molt més ho hauria de ser entre els que exerceixen responsabilitats públiques. Si alguna cosa tenen els càrrecs públics és que son de lliure acceptació, i cal saber que qualsevol càrrec és una veritable càrrega, i hem d’agrair que hi hagi persones que donin aquest pas pel servei de la societat.

I en relació al títol d’aquest article, penso que seria convenient i necessari que, quan sorgeix un problema, relacionat amb conductes poc edificants i actuacions injustificables, especialment en l’àmbit de la política institucional, els companys de bàndol no poden sortir amb l’excusa del tu, més. La immoralitat, la manca d’ètica, el mal exemple d’altres no pot justificar de cap manera la pròpia corrupció, o el mal exemple dels nostres. Les acusacions creuades entre partits o bàndols, justificades objectivament o no, generen desconfiança, desànim i decepció. Vull creure que la immensa majoria dels nostres representants als parlaments de totes les instàncies voldrien eradicar la corrupció de la política. La situació és insostenible i cal buscar solucions que impossibilitin abusos com els que des de fa molt temps es venen produint en les esferes de l’alta política. Sense ètica, sense decència i honestedat la política esdevé un circ d’interessos contraposats, i s’oblida del que ha de fer: servir i facilitar la vida de la ciutadania.

És precís que tots els «representants del poble» assumeixin la responsabilitat de tallar d’arrel tot allò que facilita l’aparició de la corrupció. No son suficients les peticions de perdó, ni noves promeses de futur o discursos. Calen accions concretes i urgents, com modificar els aforaments, facilitant que quan algun polític ha comès una irregularitat no tingui privilegis davant la justícia ordinària, o eliminar la possibilitat de portes giratòries dels alts càrrecs, major control del assessors polítics, publicitat de les agendes dels que gestionen interessos públics... Hi ha molta feina a fer, i els legisladors no es poden adormir. 

Subscriu-te per seguir llegint