No som Europa

En un centenar de metres et podries trobar dos homes escopint a terra amb força després d’una bona escuradeta de gola, una moda que poc a poc guanya adeptes. No caldria ni que fos apuntant a un escocell. Potser alguna goteta t’impactaria a la mà empesa pel vent. Veuries una persona travessant un carrer amb el semàfor en vermell perquè, total, no passaria cap cotxe. Si fos un ciclista, un franctirador el dispararia i li reclamarien presó provisional a l’espera de judici, però un vianant tindria barra lliure. Trepitjaries un parell o tres de burilles cada dos metres quadrats. Alguna, fins i tot, encara estaria encesa perquè, és clar, no es podria entrar fumant en una botiga i total, a la ciutat no es cremaria un bosc. Altres haurien fet punteria en una claveguera. Trobaries els parcs infantils amb llaunes i ampolles per terra d’una festa de la nit abans de ves a saber qui, segurament amb música amplificada amb altaveus. Un patinet elèctric et passaria fregant els braços mentre esquivaries una noia que caminaria amb el cap per avall mirant el telèfon mòbil i tu, a més a més, miraries com podries pujar la vorera perquè hi hauria una furgoneta aparcada en un pas de vianants perquè l’espai de càrrega i descàrrega estaria ocupat per un cotxe de color blanc amb els intermitents posats. I un de color vermell parat davant de la sortida d’un aparcament, amb el motor engegat, sense ningú a dins i amb les finestres tancades, perquè el conductor hauria anat a buscar un paquet i no voldria perdre la temperatura refrescant de l’interior del vehicle, que som a l’estiu.

I ens demanen que seguim un calendari per llençar les escombraries.  

Subscriu-te per seguir llegint