La veu valenta dels municipis rurals

En un context demogràfic marcat per la concentració urbana, la nostra província de Girona representa la veu valenta dels municipis rurals que lluiten per mantenir vives les seves arrels. Amb la nova Llei de l’Estatut de municipis rurals recentment aprovada pel Parlament de Catalunya, en el que he tingut l’honor de votar favorablement conjuntament amb la resta de diputats del Partit dels Socialistes i Units per Avançar, i altres formacions polítiques que ho han recolzat, es fa un pas històric per dignificar el territori i equilibrar les oportunitats entre la Catalunya urbana i rural.

Hi ha un desequilibri evident a Catalunya: tres quartes parts del territori està ocupat per tan sols un quart de la població. Girona n’és exemple clar, amb comarques com la Selva, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà i el Baix Empordà i el Gironès, trobem municipis amb densitats inferiors als 10 habitants per km², que en els últims anys han davallat en població, i que tenen menys de 2.000 habitants. De fet, dels 947 municipis catalans, al voltant de 600 tenen menys de 2.000 habitants i més de la meitat d’aquests no arriben ni als 500. Aquesta situació exigeix una resposta legislativa que entengui la singularitat, i la llei ho fa.

Amb el reconeixement de la ruralitat com a valor els municipis rurals perquè ja no són una excepció, sinó una realitat que mereix suport institucional. També amb adaptació administrativa flexibilitzant requisits per adequar-los a les capacitats de petits ajuntaments amb pocs recursos.

Així mateix, l’Estatut de Municipis Rurals ofereix un finançament just amb la incorporació de mecanismes específics per garantir serveis públics essencials. De la mateixa manera, introdueix el concepte de «Verificació rural» (Rural Proofing) en polítiques futures per evitar decisions centralistes que ignorin el món rural.

A més, incideix en l’equitat de gènere i l’ocupació amb un enfocament especial al paper de les dones en la dinamització dels municipis petits. Igualment, incorpora mesures fiscals per incentivar els que hi viuen i per afavorir tornar. Cal transitar de la despoblació a la repoblació.

Com a diputat gironí, m’enorgulleix aquesta llei, atès que és una oportunitat real per activar mesures que frenen el despoblament i milloren la qualitat de vida a municipis com Susqueda, Vilamalla, Mieres, Capmany, la Vajol, Biure, Beuda, Corçà, Sant Feliu de Buixalleu, Avinyonet, Navata, Viladamat, Alp, Serinyà, Bàscara, Brunyola, Osor o Meranges.

Aquest Estatut no només regula; reivindica. Reivindica que la vida en municipis petits és tan valuosa com la de qualsevol gran ciutat. Que el dret a serveis, oportunitats i qualitat de vida no pot estar condicionat pel codi postal, i en definitiva ens condueix cap a la prosperitat compartida. Que ningú quedi enrere.

Subscriu-te per seguir llegint