El valor de la paraula

La paraula, com a vehicle privilegiat d’expressió de sentiments i d’idees, queda absolutament desvirtuada i degradada quan no es correspon amb els fets. Lamentablement, el soroll, la circulació vertiginosa de les paraules per les xarxes socials, els incompliments i els enganys del nostre entorn fan decaure, necessàriament, la confiança en les paraules. Declaracions cridaneres, ofertes enganyoses i discursos públics publicitaris s’han convertit en espais en els quals la paraula es diu i es desdiu, sense aparents conseqüències, erosionant, això sí, la confiança de la ciutadania. Molt lluny queden els temps de societats menys burocratitzades i tecnificades, on la paraula donada es considerava llei entre parts. La mentida, la manipulació, la manca de valors ètics, fonamentats en el sentit de la justícia i el respecte cap als altres, malauradament, corren per tot arreu, en les relacions humanes ordinàries, en els tribunals i en la política.

Cal reforçar el compromís social respecte al que es diu i es fa, cal fer una aposta col·lectiva per la coherència, per la responsabilitat de complir el que s’ha dit o s’ha escrit, sense ambigüitats ni incoherències. Massa vegades sobren paraules i falten actuacions. Creure en la paraula donada, sigui escrita o verbal, no hauria de ser simple ingenuïtat sinó expressió d’unes relacions sanes entre persones. Quan el valor de la paraula es perd i es degrada, també es degrada la capacitat de construir acords i projectes comuns, i al mateix temps es malmet la convivència, perquè sobre la mentida i la manipulació res de bo es pot construir.

Sense la paraula no hi ha convivència saludable, no hi ha relacions sanes, no hi ha societat digna. Sense paraula no hi ha comunicació, no hi ha interrelació, no hi ha comunitat. Però la paraula inconsistent, la paraula vana, la paraula mentidera, sigui verbal o escrita, és més verinosa que l’aire contaminat o que l’aigua corrompuda. Tots plegats, des dels nens fins als adults, des del treballador més humil fins al càrrec més important, en les famílies i en les escoles, en els comitès de qualsevol mena i en els parlaments i plens municipals, s’ha de reivindicar la paraula com a acte de responsabilitat. I totes les persones hauríem d’assolir el compromís d’educar-nos en la responsabilitat comunicativa que implica no només dir, sinó sostenir allò que s’ha dit. La paraula és la millor eina de transformació i haurem de vetllar perquè no es converteixi en manipulació. En un temps, com el que vivim, en el que es pot dir tot i el contrari, sense rubor, cal reprendre el camí de la humilitat i l’honestedat i donar valor a la paraula donada, foragitant del nostre entorn les xerrameques sense sentit o els incomplidors de promeses i mentiders compulsius, que n’hi ha.

Subscriu-te per seguir llegint