La «seguretat» com a moneda de canvi

A Girona cal abordar la seguretat amb una mirada integral. És cert que la Policia Municipal necessita més personal i millors condicions laborals i formatives. No es pot demanar que assumeixi responsabilitats creixents amb recursos cada cop més limitats. Però reduir tota la política de seguretat a aquesta dimensió és insuficient i perillós.

Un dels punts més preocupants de l’actual discurs és la vinculació de la multireincidència amb les ocupacions d’habitatges. Aquesta simplificació respon a lògiques de l’extrema dreta catalana i espanyola, que busquen criminalitzar la pobresa i alimentar la por. La majoria de les ocupacions són fruit d’una greu manca d’habitatge digne i de l’especulació, i no pas un problema de delinqüència organitzada. Barrejar aquests dos fenòmens és injust i estigmatitza famílies que simplement lluiten per viure sota un sostre.

Els partits d’esquerres, i també els de centre-esquerra, tenen la responsabilitat de no caure en el parany del relat únic de «més policia = més seguretat». Defensar millores per al cos policial és legítim, però alhora cal aplicar polítiques socials i urbanes que afrontin les causes profundes de la inseguretat: l’habitatge, la precarietat laboral, la pobresa energètica i la manca d’espais comunitaris. Una visió progressista de la seguretat ha de posar en equilibri la protecció dels drets laborals dels policies amb la defensa dels drets socials de tota la ciutadania.

Els moviments socials, veïnals i els sindicats fa anys que assenyalem que la seguretat no pot quedar reduïda a la presència policial. La veritable seguretat s’aconsegueix garantint drets: habitatge digne, feines estables, serveis públics de qualitat i espais comunitaris on tothom pugui conviure. És aquí on caldria posar els grans esforços i recursos, no només en reforçar estructures policials.

Els centres de decisió política i mediàtica insisteixen a oferir solucions ràpides i simplistes davant la complexitat dels problemes socials. Però la seguretat no és un eslògan ni un dispositiu policial: és una construcció col·lectiva que requereix inversió social, participació veïnal i un compromís ferm contra la desigualtat.

Si volem una Girona segura, necessitem policies amb bones condicions, sí, però sobretot barris amb drets garantits i una societat que no deixi ningú enrere.

Subscriu-te per seguir llegint