Estem sols a l’univers?

Segons ens diuen els físics, l’univers es va formar fa uns 13.800 milions d’anys arran d’una explosió original coneguda com el Big Bang. Segons aquesta teoria, el nostre sistema solar tindria uns 5.000 milions d’anys. Es calcula que a la nostra galàxia hi ha 200.000 milions d’estrelles fixes, en una via làctia petita davant un univers que està en constant expansió i creixement, on cada dia des dels telescopis es poden observar noves galàxies... i mentrestant, nosaltres ens continuem preguntant què és l’univers? I quina és la seva estructura, és finit o infinit, el problema de si hi ha o no un creador... Sorgeix una pregunta recurrent, estem sols a l’univers?

Sovint debato aquests temes amb amics, alguns curiosos, d’altres amb coneixements científics. He de reconèixer que un dels més fantasiosos i originals és en JM LL D, un esoterista vegetarià-espiritualista que creu en la immortalitat de l’ànima i la reencarnació. Segons ell, no estem sols i és més, som fills d’uns éssers extraterrestres, defensa la idea que l’espècie humana és fruit d’una manipulació artificial.

Aquí tenim un punt de discrepància atès que jo que soc darwinista de mena, estic convençut que nosaltres som fruit de l’evolució i al capdavall d’una selecció natural. També estic d’acord amb els filòsofs presocràtics materialistes grecs quan diuen que només són eterns els àtoms i les partícules elementals, en un Big Bang permanent. Això ja ho creien els filòsofs panteistes com ara Tales de Milet (no confondre amb Fideu de Milet que tocava la lira a les aventures del Capitán Trueno, un personatge de còmic creat pel comunista Víctor Mora), Demòcrit, Lucreci... aquest pensament també el va desenvolupar Giordano Bruno que acabà condemnat per la inquisició i cremat a la foguera.

Aquest pensament es confronta a l’idealisme de Plató, Aristòtil, Tomàs d’Aquino i a les doctrines que prediquen les grans religions monoteistes, fonamentalment el judaisme, el cristianisme i l’islam.

Per completar tots els pensaments, aquests darrers mesos he volgut rellegir els millors llibres d’Isaac Asimov, no les seves novel·les de ciència-ficció, sinó els llibres de divulgació.

Al llarg de la història, molts savis han dit la seva sobre aquest tema. Entre els més rellevants citarem Nicolau Copèrnic, Kepler, Galileu, Descartes, Spinoza, Leibnitz, sense oblidar al gran científic jueu Albert Einstein, que va formular la Teoria de la relativitat, o els grans físics quàntics com Max Planck o Werner Heisenberg, el científic que va trair a Hitler.

En JM LL D, com altres amics gironins com ara en Damià Escuder o en Nani Rocas, tenen la dèria, que no compartim, de voler fer la síntesi entre les realitats materials estudiades pels científics empírico-racionalistes amb les fantasies religiosometafísiques que tenen influències de Plató, Pitàgores, Paracelsus, Hermes Trismegist o, més modern Nostradamus...

I com a lector tastaolletes de totes les tendències filosòfico-culturals, farem una segona part d’aquest article, a partir d’informacions que he anat trobant en llibres que va repartint la factoria Papyrus per estacions i mercats, uns espais dels quals jo i altres gironins il·lustres, dels quals de moment no descobriré el nom, anem fruint i fent seguiment.

La conversa que vaig tenir en el meu estudi amb l’enigmàtic JM LL D sobre extraterrestres i altres mons m’ha fet rellegir també el mític best seller Profeta del pasado de l’autor suís Erich von Däniken, conegut per haver difós teories sobre la suposada visita a la terra, en el passat, d’éssers alienígenes.

És admirable l’erudició historicomitològica de Däniken, que planteja hipòtesis com ara que l’arca de l’aliança va ser inspirada per extraterrestres.

Sembla, segons Däniken, que la civilització sumèria va desaparèixer sense deixar rastre. D’on varen venir els sumeris? Quan varen arribar a Babilònia, van portar uns avenços tecnològics impressionants per a l’època, com per exemple la roda o els rellotges. Els sumeris coneixien l’enginyeria, les matemàtiques, la ciència urbana..., amb l’ajuda dels Déus van ser capaços de transformar uns terrenys erms en terres fèrtils.

És lícit preguntar-se qui els va ensenyar tot això. Erich von Däniken ha tingut grans èxits de vendes i és molt popular entre el gran públic però pràcticament tots els científics el consideren un farsant i han qualificat el seu treball com a pseudohistòria, pseudoarqueologia i pseudociència. Al començament de la seva carrera va ser condemnat i va complir pena per diversos càrrecs de frau i malversació. Un dels seus llibres més coneguts el va escriure precisament a la presó.

El mateix dia que vam trobar el llibre d’en Däniken, també vàrem trobar un altre text més seriós, La civilización sumeria, del professor de la Complutense Federico Lara Peinado. Lara parla en el seu llibre que els sumeris van fundar les primeres ciutats, van inventar l’escriptura i feren els primers contractes comercials…, també van inventar els camps de concentració i van començar a aplicar les condemnes a mort.

En el camp religiós, els sumeris tenien milers de déus, el del cel, el de l’aire, el de l’aigua, el de la terra…, aquesta religió tenia uns sacerdots que eren els encarregats de transmetre la ideologia i inculcar al poble que havia de servir als déus i als seus monarques, en definitiva a l’oligarquia dominant.

Aquest panteisme i l’adoració a uns déus còsmics serà utilitzat per les elits de totes les èpoques per evitar la lluita de classes i la confrontació entre rics i pobres, per això trobem ultrareaccionàries les idees de Däniken, que a més nega que els homes siguin protagonistes de les transformacions biològico-socials-culturals de la història cap a la llibertat i el progrés de tots els homes, pobles..., en comptes d’haver de ser esclaus servint als seus déus, senyors i clergues.

Subscriu-te per seguir llegint