L’enemic és l’odi

Tot i ser dues persones tan diferents, Arnold Schwarzenegger i la meva mare coincideixen que no cal odiar. L’actor i exgovernador de Califòrnia ho va dir en un entorn tan sense substància com la Comic Con de San Diego a Màlaga mentre que el constructor i president dels Estats Units, Donald Trump, va aprofitar el funeral de l’activista ultra Charlie Kirk per declarar universalment el seu odi als rivals.

Ho va fer en resposta a la vídua de Kirk, Erika, que una setmana després de l’assassinat del seu marit va anunciar que havia perdonat l’assassí. Com a catòlica, l’antiga miss Arizona té l’obligació de perdonar, però una fe sana li deixaria una mica més de temps per pair els esdeveniments. Podria no odiar-lo instantàniament perquè l’odi és més desassossegant que l’amor i es pot rebutjar pel malestar que produeix, però perdonar exigeix reconèixer el mal, alliberar el ressentiment i la ira i triar avançar sense la càrrega del passat, diuen els que en saben, és el que dura temps.

Trump odia de gust perquè és el que el mou. Quan sent l’adoració dels seus seguidors no pensa que podria fer alguna cosa bona amb tot el que rep sinó que li ve al cap que si matés algú el seguirien estimant. Quan el president Trump va a les Nacions Unides no pensa a fer un discurs per al món -el que demanen a les miss com Erika quan guanyen la corona- sinó en el greuge que fa 24 anys el constructor Trump no va guanyar la contracta per reformar l’edifici.

Sentir-lo al final del seu discurs nacionalista contra les Nacions Unides deixar caure que haurien de donar-li el Nobel de la Pau per aturar guerres que segueixen calentes va ser com sentir un violador demanar matrimoni a la seva víctima. Aquí treu el cap el líder transaccional: tu vols la pau; jo, el seu Nobel.

El premi té força vergonyes en la seva història i podria saldar-les deixant de ser concedit a narcisistes tan evidents que quan miren un guardó que es va crear per estimular l’èxit de la pau el veuen com un estímul per mantenir la guerra fins que els donin un premi.

Subscriu-te per seguir llegint