Eleccions generals a no trigar

Quan ens ho passem molt bé el temps corre a gran velocitat, per contrast, quan vivim en una situació angoixant es para, esdevé interminable, i es desbloqueja quan ens salven, una alliberació i fugida del temps inert.

Si no succeeix res important el temps es para, es podria dir que no el notem, és com el riu que porta sempre la mateixa quantitat d’aigua; no esdevé cap notícia publicable, ni en portada ni en l’interior del diari, però quan el temps s’esvalota, és remenat, s’excita, es fa sentir molt perquè tot s’accelera vertiginosament. Si l’agitació social i política és intensa, els fets escandalosos, el temps avança accelerat i d’aquesta manera es té la impressió que han passat molts anys per l’excés d’accions ocorregudes en tan poc temps.

Pedro Sánchez porta set anys vivint a la Moncloa exercint de president del Govern, i com que aquest últim període la política nacional i internacional és molt intensa sembla que faci més temps i, només fa dos anys que torna a estar assegut a la poltrona presidencial, després del pacte amb altres partits a fi de deixar a la intempèrie política a la dreta.         

Aquesta és la seva tercera legislatura. Les últimes eleccions generals espanyoles es van celebrar el 23 de juliol de 2023 i el partit més votat va ser el PP, però el PSOE a les Corts de Madrid, on s’elegeix el president, el va guanyar per dos vots de diputats que no volien que la dreta i extrema dreta manessin. Una gran decepció per en Feijóo, que el seu esforç se’n va anar a can Pistraus.    

Va ser el 7 d’octubre del 2023, que els terroristes de Hamàs perpetraren la carnisseria: 1.400 persones moriren assassinades i van provocar (com era d’esperar) una resposta militar de les Forces de Defensa d’Israel que llançaren nombrosos atacs aeris en dura venjança contra el Líban, Síria i Hezbol·là; «El Partit de Déu» es defensà disparant coets i intentant envair Israel.

La religió és una eina colonitzadora eficaç per penetrar i apoderar-se d’un país sense armes ni violència el que representa un gran estalvi econòmic de recursos, ara s’aplica la immigració islamista.

Aquesta cruel guerra d’un gegant armat fins a les dents contra un poble petit, Palestina, perdura i ha provocat grans mobilitzacions en ciutats europees. Sánchez no és aliè al que passa, fins i tot actua com a activista social per posar fi al que molts anomenen el genocidi del nou segle, del XXI, en el que s’han invertit els rols i els jueus han passat de ser les víctimes a ser els botxins. Indiscutiblement per la durada i bel·licositat és actualment l’esdeveniment més pertorbador.

Quan el 20 d’octubre del 2024 s’anunciaren les grans tempestes que enfangaren la Comunitat Valenciana i provocaren 219 morts, mentre la terrible dana sembrava el pànic, al president Mazón no se li va ocórrer res millor que absentar-se del món i refugiar-se en un restaurant per anar a dinar amb una periodista molt agraciada.

L’Argentina el 19 de novembre realitza la segona volta de les eleccions presidencials i surt elegit un teòric antisistema, Javier Milei, que ocuparia de llavors ençà grans titulars a tota la premsa i es faria amic d’en Trump, un duo perfecte.

El 13 de juliol del 2024 l’expresident Donald Trump va rebre un tret a l’orella mentre es trobava fent un míting. Trump va patir el primer atemptat, el segon intent de magnicidi va ser el 15 de setembre jugant al golf amb uns bons amics. Entre el fet real i la percepció de l’espectador en el televisor passen tres segons, una eternitat, i ho sé bé perquè fa uns quants anys em preguntaren si estava d’acord amb aquesta manipulació de la imatge i del temps a fi de bé; jo vaig respondre que sí, perquè no era fer-ne un mal ús; tanmateix, ells saben què va passar en aquests dos intents d’assassinat, també és legítim que es pugui sospitar el que es vulgui.

El gener del 2025 D. Trump fou elegit president i començà el rock and roll a la Casa Blanca i per extensió a tot el món, perquè el seu país se li havia fet petit i la seva megalomania exigeix l’univers sencer.

P. Sánchez la setmana passada va dir que el 2027 es convocaran eleccions i es tornarà a presentar com a cap de llista. No dubto de la seva voluntat de tornar a provar sort, però no crec que la convocatòria sigui tan llunyana i estic convençut que molt abans del 2027 anirem a votar. Les eleccions al Parlament de Catalunya seran el 2028; tampoc em sorprendria que s’avancessin i es fessin coincidir amb les generals, així es reforçaria millor el PSOE a Catalunya.      

Cada dia hi ha més partidaris que volen per beneficiar el catalanisme i la llengua catalana fer avançar les eleccions generals amb l’esperança que guanyi el PP, que no poden veure ni en pintura. Consideren que el catalanisme està somort, que té dificultats de sortir de la fase d’astàsia i alçar-se; la millor embranzida vital és portar el PP a la Moncloa.

Poc esbargiment i repòs hem tingut durant aquest temps de sotragades.

Subscriu-te per seguir llegint