Els empestats

El cordó sanitari consistia a crear un mur entorn una ciutat afectada per una malaltia infecciosa com podia ser la pesta, el mur no s’aixecava fins que desapareixia el perill de contagi, una circumstància que es donava quan bona part de la població havia mort, en l’actualitat el cordó sanitari continua vigent com a metàfora en el camp minat de la política, la primera vegada que els mitjans parlaren de cordó sanitari va ser l’any 1980 quan el partit nacionalista flamenc d’extrema dreta Vlaams Blok despuntà en les enquestes i la resta dels partits, renyits entre ells, formaren una pinya per marginar els ultres, i des d’aleshores la idea ha fet fortuna en considerar-la una bona estratègia electoral.

A casa nostra tenim un cordó sanitari on s’hi ha tancat els empestats Vox i Aliança Catalana (AC) que són considerats d’extrema dreta, si la dreta de per si és infame, l’extrema sent a sofre, i és feixista, per descomptat, mentre l’esquerra recorda el camerino dels germans Marx on sempre hi ha un racó per un nouvingut, i per més estrafolari que sigui, per més que veneri les mòmies de Stalin, Lenin o Bakunin, mai mereixerà la connotació d’ultra, en canvi a la dreta se li demana estricta obediència a la centralitat sense cap vel·leïtat per èpoques passades per no quedar en fora de joc que mereixeria la penalització d’etiqueta ultra, i una altra curiositat, els carcellers dels empestats no són altres que Junts, ERC i les CUPs que durant el fervor del procés es cansaren de ventar coces a les natges de la Constitució i al mateix Estatut, que és el mateix que dir a la democràcia, i que ara mig perdonats pels pecats de joventut consideren a Vox i AC enemics del poble, uns partits, val a dir, que no han trepitjat la Constitució, un per convicció i l’altre no per falta de ganes, una DUI és el somni humit de la Sílvia Orriols.

Vox pretén revifar el nacionalcatolicisme sempre amb Franco al cor que ens salvà de les ordes comunistes i de la francmaçoneria, i ens encoratja que tornem a missa els diumenges, a les places de toros i al casino, i a les dones, que si per una banda està bé portar un sou a casa, per l’altra no les aniria malament subscriure’s al setmanari Tu hogar, un partit, Vox, que comparteix amb AC l’integrisme nacionalista, aquell espanyolista, aquest catalanista, que veuen en la immigració un posar aigua al vi, la teoria de la substitució, uns partits que a pesar d’estar reclosos són els que segons les darreres enquestes destaquen en les expectatives de vots, qui sap si la gent comença a estar cansada del fariseisme i la beateria dels partits d’esquerres que consideren l’expulsió d’immigrants il·legals i delinqüents un exemple de xenofòbia, racisme, feixisme i no sé quants exabruptes més. A Vox i a AC els preocupa la islamització del país, penso que no ens hauria de preocupar, la terra s’ha fet petita i no para de donar voltes cada vegada més de pressa, i noves cultures són saba fresca que contraresta la temptació de l’endogàmia i del provincianisme, però resulta que l’islam com a religió és utilitzada per quatre barbuts com a teocràcia, i una teocràcia no s’avé ni en pintura amb el món lliure de les democràcies occidents, lliure en comparació als països autoritaris.

El cordó sanitari és el bullying escolar traslladat a l’escena política, una estratègia altrament estèril i molt poc democràtica, és arraconar un partit que s’ha presentat legalment a unes eleccions, votat per uns ciutadans que s’han apropat a un col·legi electoral perquè confien en la democràcia parlamentària i en un parlament on se suposa que els parlamentaris debaten, discuteixen idees i propostes.

Subscriu-te per seguir llegint