El macro tall de la R-3

És dimarts al matí i una de les notícies del dia és la supressió del servei ferroviari entre la Garriga i Montcada per les obres de desdoblament de la línia, que duraran setze mesos. Els usuaris estan preocupats perquè l’R-3 es distingeix per les incidències que afecten el servei i que la converteixen en la línia més impuntual de Catalunya, amb un 70 % de retards durant el mes de setembre.

Al cap de poques hores d’iniciar-se el macro tall, salta la notícia que una incidència ha aturat la circulació de trens de l’R-3 entre la Garriga i Vic durant 45 minuts. No és cap sorpresa per als usuaris que diàriament utilitzen el servei, que saben que, si en condicions normals el viatge ja era complicat, en els propers setze mesos –si es compleixen els terminis– tot serà més lent i carregós.

L’R-3 no té bona fama. El fet que tingui via única i unes instal·lacions envellides provoca tota mena d’incidències: des de problemes amb la catenària, com l’incendi que hi va haver en un comboi aturat a l’estació de Manlleu, del qual la gent va fugir espaordida, fins al tall entre Parets i Granollers, que va obligar Renfe a activar un transport alternatiu. El servei s’ha vist afectat per causes diverses, com ara robatoris de cable, atropellaments, obstacles a la via, problemes d’alimentació elèctrica, avaries de material rodant, manca de maquinistes, fallades del sistema de senyalització o una col·lisió a baixa velocitat amb un camió que va quedar atrapat a les vies entre Sant Miquel de Balenyà i els Hostalets de Balenyà.

Tot plegat confirma que la línia Barcelona-Puigcerdà té tots els ingredients per provocar desconfiança entre els seus usuaris habituals i explica per què moltes persones han decidit utilitzar l’autobús, sobretot per desplaçar-se a Barcelona. Amb el macro tall que ha començat aquest dimarts, és probable que el servei per carretera continuï augmentant el seu nombre d’usuaris, ja que a partir d’ara es calcula que el trajecte s’allargarà entre 20 i 30 minuts i que afectarà prop de 22.000 viatgers diaris.

Però no tot s’acabarà amb aquests setze mesos d’obres, perquè, un cop entrin en funcionament els 17 quilòmetres de via doble entre la Garriga i Parets, els usuaris només notaran petites millores. Després hi haurà un nou tall entre les estacions de Mollet-Santa Rosa i la Garriga, i encara caldrà abordar el desdoblament entre la Garriga i Centelles, un dels més complicats per l’orografia del terreny. Finalment, s’haurà d’afrontar el tram Centelles-Vic, que no arribarà fins més enllà de 2035, si els projectes s’aproven i les obres s’adjudiquen amb prou diligència.

Els ajuntaments de les poblacions per on passa la línia fa molts anys que en demanen el desdoblament. En alguns moments hi havia hagut promeses que es faria, però la manca de recursos econòmics ho va impedir. Ara sembla que, finalment, es fan passes efectives per desdoblar la línia entre Barcelona i Vic, tot i que hi ha molts trams que encara tenen el projecte en estudi i no es pot assegurar quan serà una realitat.

És evident que el macro tall que ha començat aquest dimarts suposarà molts inconvenients per als usuaris i moltes despeses per a Renfe, que ha dotat el Pla de Transport Alternatiu amb 56,8 milions d’euros. Tanmateix, aquestes obres de desdoblament representen un motiu d’esperança per a uns viatgers cansats de suportar tota mena d’incidències que els fan arribar tard a la feina, a la facultat o a les gestions que hagin de fer.

Si es modernitza la línia, els habitants del Ripollès, la Cerdanya i Osona disposaran d’una comunicació més ràpida i eficaç amb Barcelona. Fins i tot els de la Garrotxa podran utilitzar el servei si es construeix la nova estació intermodal de Torelló. Tanmateix, si els projectes tornen a encallar-se, com ja ha passat en altres ocasions, l’R-3 continuarà essent la ventafocs de les línies ferroviàries de Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint