Odiar la Flotilla

Tothom pot tenir el seu parer sobre el cas de la Flotilla, com és natural. Des dels entusiastes amb l’expedició fins als que creuen que no serveix per a res i dona ales a Hamàs. És evident que no tots veiem les coses iguals. Jo donaré la meva opinió, però he de dir que no és el tema central de què vull parlar en aquesta columna. Penso que si l’objectiu era posar el focus sobre com està tractant Israel a la població de Gaza i mobilitzar a la gent, ho han aconseguit plenament. Els expedicionaris són allò que en diem activistes i, en general, els activistes no solen aportar solucions però fan una cosa molt important: assenyalen els problemes. Des d’impedir desnonaments a mobilitzar la gent conta estralls a la natura. Però ja he dit que avui em vull centrar en un aspecte concret: l’odi que es vomita als missatges a la xarxa. És força desesperant veure com en aquest i en altres temes, persones adultes amb nom i cognoms escupen missatges carregats d’odi visceral. No em refereixo als legítims comentaris crítics, discrepants, fins i tot fets amb contundència airada o ironia. Del que parlo és de l’insult irracional amb un nivell intel·lectual nul. Les barbaritats que hem llegit sobre la Flotilla i que, exercint el dret a la llibertat d’expressió, escampen els «haters» (odiadors) fent mofa de la missió, comparant-la a un creuer de vacances gratuït pel Mediterrani, insultant Colau, dient que són una colla de «vagos» que no treballen, que si fan festes i fumen porros als vaixells... És com si s’haguessin traslladat a les xarxes les proclames d’aquells que pontifiquen solucions màgiques en veu alta recolzades a la barra d’un bar amb una cervesa a la mà. Repeteixo que no m’estic referint a comentaris crítics, fins i tot vehements, conta l’expedició sinó al vòmit d’odi. Un vòmit que s’està escampant per internet i que ve signat per persones que no deuen haver passat mai ni un minut al racó de pensar. Aquests odiadors digitals ni donen solucions ni assenyalen cap problema, només exposen infelicitat personal. Són gent, em sembla a mi, amb baixa autoestima que mai no s’han interessat per la cosa pública ni han mogut mai un dit per la societat. Són aquells que en una notícia de caràcter polític només són capaços de comentar que tots són una colla de lladres corruptes. Tots? Segur? Els convindria una estona al racó de pensar, dic. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint