El petit comerç fa pinya

Fa una colla d’anys, un botiguer de Girona dels de tota la vida m’explicava amb recança la dificultat que hi havia al sector del comerç de sumar-se a iniciatives conjuntes per a potenciar al sector. Mirava de reüll i amb certa enveja als hostalers, que es van inventar el «Girona 10», que durant uns quants anys va ser una projecte d’èxit. Afegia el comerciant que els seus col·legues no invertien en una campanya col·lectiva si no veien molt clar que un retorn immediat.

Des d’aleshores, han passat una quinzena anys i les coses han canviat molt. «Girona 10» ja no existeix i la gran majoria de propietaris de petits comerços sembla que han comprès la importància de sumar esforços. Ho hem vist aquests dies amb la ComerÇiada, una acció impulsada per la patronal gironina FOEG, les Cambres de Comerç de Girona i Palamós i una vintena d’associacions de comerciants. En la seva tercera edició, ha duplicat el nombre de participants, fins arribar al miler de comerços de vint municipis.

Fa anys que es parla de la lenta mort del petit comerç. És cert que no ho ha tingut fàcil: l’auge dels marketplaces de comerç electrònic, el creixement de grans centres comercials, els canvis en la composició de la població, les dificultats de relleu generacional en alguns negocis, els elevats preus dels lloguers en algunes zones, o els moviments que han buidat de famílies alguns centres de les ciutats. Les dades oficials mostren que, malgrat la disminució del nombre d’establiments, Girona és la província catalana on menys s’han reduït percentualment des del 2010, un 11,4%, lluny de les caigudes superiors al 20% de Lleida o Tarragona, o del 15% de Barcelona.

Aquell comerç detallista que mostri imaginació i creativitat, que ofereixi una bona experiència de compra i personal amb coneixement per ajudar al client en les seves necessitats, segur que sobreviurà. Salvar el petit comerç no és només una qüestió econòmica. És preservar la identitat de les nostres ciutats.

Subscriu-te per seguir llegint