Santa Teresa, del cel a la terra

Durant el mes de maig, Girona es vesteix de flors gràcies a persones com Maria, una amiga senzilla i generosa que dedica hores a fer que la ciutat sigui més bonica. Sempre he admirat la seva discreció i el seu cor gran. Recordo especialment un gest seu que em va commoure. Un amic, en Jordi, vivia un moment molt dur: la seva esposa estava greument malalta. Sabent que la Maria guardava a casa seva una relíquia de Santa Teresa, li va demanar si la podia tenir uns dies al costat del llit de la seva dona. Ella li va deixar la relíquia amb confiança i devoció. Malgrat les pregàries i la fe, aquella dona va ser cridada per Déu. I tanmateix, aquell gest senzill —un objecte compartit amb amor— va donar pau i consol a aquell matrimoni fins al darrer moment.

Santa Teresa de Jesús continua inspirant-me amb coratge i serenitat. La seva vida combina força interior i humilitat, però també humanitat i debilitat. La seva prudència, amabilitat i caritat, juntament amb un gran encant personal, li van guanyar l’estimació de tots els qui l’envoltaven. Tot i això, com moltes religioses de la seva època, passava hores parlant amb visitants al rebedor del convent, descuidant sovint l’oració mental. Teresa mateixa reconeixia que el dimoni aprofitava aquestes distraccions per fer-li creure que era indigna de conversar amb Déu.

Ella, però, sabia que la debilitat física no justifica abandonar un bé tan gran com l’oració. «Enmig de les pitjors malalties es pot fer la millor oració, i és un error pensar que només es pot pregar en la solitud», escrivia. Poc després de la mort del seu pare, el seu confessor li va mostrar el perill per a l’ànima, i des d’aquell moment Teresa no va abandonar mai la pràctica de la pregària, tot i que encara li costava renunciar a les hores passades al rebedor i a les converses. Santa Teresa sabia viure amb Déu en el món, sense fugir de la realitat. «Entre los pucheros anda el Señor», deia amb ironia, recordant-nos que Déu es troba en la quotidianitat. La seva vida ens mostra que la vida espiritual no és només moments de solitud, sinó també com viure amb cor obert enmig del món, amb amor, paciència i lucidesa.

El sant de la meva dona, l’estimada Teresa Maria, em recorda cada any aquesta lliçó: sempre cal tenir present Santa Teresa i la seva saviesa. Falten només quatre dies per celebrar la seva festa, el 15 d’octubre, i em sembla bonic recordar-la amb gratitud i esperança. Avui et dono gràcies, Teresa Maria, per la teva fe senzilla i constant, que sap pregar sense fer soroll i estimar sense demanar res a canvi. Desitgem, de tot cor, que Santa Teresa continuï al teu costat, sostenint-te amb la seva força i serenor.

Subscriu-te per seguir llegint